La dona a l'art



No passes de lluny



Digital Art : Women in Art, by Philip Scott Johnson (2007)



www.youtube.comAquesta meravella de video és podia associar a la representació artìstica de la dona, la seua bellesa, que és totes les belleses, diverses, discretes, dolces, d'època...Tot un caleidoscopi en els que podem gaudir d'una mostra de la bellesa femenina per bé que amb una originalíssim recurs de concatenació d'un rostre amb l'altre de cadascuna de les protagonistes reconegudes a la història de la pintura, a la història de l'art. És de destacar la transformació progresiva que enllaça un rostre amb el següent, tot un prodigi de habilitat artística que captiva la mirada àvida de contemplar uns instants més aquest treball magnífic de l'art, dintre de l'art.




http://www.artgallery.lu/digitalart/women_in_art.html

















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                           !ALERTA!             Estimad@s amig@s,             Esta más que claro que éste es mi sitio, y lo ha sido desde                 toda la vida, más vale que lo respetéis porque de lo             contrario os vais a ver en problemas legales. Quede claro             que os he avisado. Si veo el menor indicio de vuestro paso             por aquí, tened por seguro que lo pondré en manos de las                     autoridades compententes y os va a salir caro...             ¡estáis  "@visaos"¡ENTENDIDO!                       
Més informació

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies

Imatge
L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia  tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
Més informació