Memòries de la desmemoria/cap 90

dilluns, 16, maig, 1989/cap 90

A mesura que la comunicació de masses arriba a més persones, menys es comuniquen les unes amb les altres.

Marya Mannes, escriptora nord-americana (1904-1990)

En efecte, Silene m'ha deixat a l'estacada. I el que més em dol és que ha traït la meua confiança. Ni de conya ho haguera pensat. Tan afectuosa ella, tan comprensiva, amb el seu somriure sempre posat i una eixida ingeniosa als seus llavis de coral, continuament retocats. I jo, que sóc fava, encara confiava que m'ajudaria.

L'altre dia vaig anar a visitar-la al seu apartament de la platja, com li vaig prometre. Després de dinar, mentre el seu marit mirava el futbol, baixarem a la platja a fer una passejada.

__Silene, he pensat presentar-me a la convocatòria de places a l'estranger.

__No serà de deveres...

__Ho tinc decidit.

Havia arribat un moment que el col·legi era un malson i només volia desempellegar-m'hi. Tot i que fora a costa de marxar a l'estranger. Somiava amb una escola rural a les muntanyes del Pirineu, on pogués fer de mestra amb uns grapat de xiquets i amb bona avinença amb els pares. Lliure de les tensions  que em sotragaven a aquell feude de la plana major franquista-apostòlica-romana. Em sentia sola, m'imaginava a mi mateix com la tortuga "Manolita"arrossegant una càrrega que excedia les meues forces. 
__I això?
__Tu sap que, quan ens vam proposar presentar la nostra candidatura con equip directiu, el que volíem era un canvi. No ens agradava com anaven les coses. Volíem una escola creativa, oberta i democràtica on pogueren intentar la nova reforma educativa. Te'n recordes, Silene? Aquest va ser el nostre repte en presentar-nos com equip directiu. Joel faria de secretari, tu, de cap d'estudis i jo de directora. 
__Sí, però llavors ja vàrem considerar que trobarien una forta resistència. Sabíem que no anava a ser fàcil. O no?.
__Silene, havíem d'intentar-ho. A totes les escoles on he estat he trobat el típic grup de les velles glòries que, amb actituds intimidatòries mantenien la governança del centre com si fora la seua propietat particular.

__Ací les coses sempre han estat així. Els llocs copats pels de sempre..., només volen una vida còmoda sense eixir-se'n de la rutina. Durant l'última vaga Llorenç ocupava la direcció. I es van despendolar apuntant-se a la vaga. En vingueren quatre, tots els dies que va durar. El grup d'amiguets propers al director fins i tot se'n anaren a Madrid a la manifestació, tot per bufar la xaramita. Llavors feren el paper de "progres", n'estava ben vist aleshores. Clar que Llorenç, com director, es va encarregar d'enviar cada dia el llistat de vaguistes a Serveis Territorials per reflectir-ho al més següent a la nòmina. I què creus que va fer el bon senyor? No van constar a les llistes cap d'ells, per tant no el van descomptar ni un duro.
__No em digues. No m'ho puc creure.
__S'ho passaren pipa.
__I tant, amb vacances pagades?, miserables, tan ben situats que estan tots.
__Tu no saps qui són. 
En aquell moment em vaig adonar que portava totes les de perdre. No jugàvem amb les mateixes cartes. Era inútil seguir endavant. Però encara vaig afegir__Sí, però aquesta no és l'escola que nosaltres volíem quan vam accedir a la direcció. No ho veus que es limiten a boicotejar totes les iniciatives que suposen un canvi, una renovació, un trencacament de les antigues pautes.
__I què pensaves, que t'ho posaren fàcil?.
__Silene, vam redactar un projecte que incloïa les línies fonamentals de cara a la nova llei d'Educació, i en claustre el votaren per majoría. 
__Deveres creus, que es senten vinclats a les seues accions?. Deixa que em riga. Sembla mentida que tingues l'edat i l'esperiència que tens, Marina. Ets una idealista, quan posaràs els peus a terra.

Quan he arribat a casa he rebut la telefonada de la tia Gaia. Diu que han ingressat la mama aquest mateix vespre. Ja portava temps queixosa, tan valentona que ha estat sempre. Ara, de cadira en cadira i pàlida com un espant. Que no siga res, que no siga res...faig força amb el cap...Això no sé si ho podria suportar. Demà aniré a veure-la. La seua germana me'n ha parlat. Els simptomes no pinten bé. Està tota groga...diu.