Memòries de la desmemoria/ cap 82

dilluns, 16, abril, 1990/ 82


Avui tinc l'oportunitat de no exagerar les meues mancances i les meues capacitats. Puc ser jo mateixa.
                                                                Anne Wilson Schaef


Ara retrobe el gust per la soledat, la pau i l'acte d'escriure indestriable de mi mateix. Ara netege aquest meu espai com calia, amb tranquil·litat; me'n ocupe dels petits detalls que tant m'agraden, unes flors, un ambient net, amb un ordre desordenat, cómode, relaxant. No cerque companyia, em sent bé així. Vulguera retrobar-me com si tornés d'un llarg viatge. Reconciliar-me, perdonar-me...Recuper la meua dignitat de persona davaluada per un voler malentés. I tornar a la vida senzilla i pacífica de la dona madura que soc. Viure cada dia compromesa amb el meu propi projecte de vida.

Després de tot si gaudix d'un sentiment de pau i serenitat que em motiva per ser millor persona, per trobar el meu lloc en el món, és possitiu no hi ha dubte. Pel contrari si un sentiment em genera conflicte amb mi mateix i amb les obligacions que he assumit, si m'angoixa i m'anihila, no pot ser bò. Llavors més val destruir-lo abans que aquest em faça malbé.

Ara soc a la platja i contemple aquesta vesprada de primavera. El sol omple de tebiesa el bosc. L'aire és net i lleugerament fresc, les flors silvestres encatifen el terra amb la seua ingenua bellesa. Una sentor de pins i fullarrasca humida exhala el sòl. Els ocells m'acompanyen amb la seua sinfonia...Jo respire, la Vida continua.