Veles e vents

Ausiàs March (1397-1459)

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec i lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar lo sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color a l'estat natural,

e mostrarà voler tot a res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a records correran

e cercaran amagatall secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està

a joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit,

Sol est pensar me dol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,

e sia tots en ira convertit.

E, jo forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor de vós jo sent més que no en sé,

de que la part pitjor me'n romandrà

e de vós sap el qui sens vós està:

a joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March- Raimon