Memòries de la desmemoria 27
Aquella nit Cinta, després de despedir-se de Pepa i de l'italià, va sospirar alleugerada en tancar la porta del pis. Ja anava fent-s'hi pesant la marxa que portaven. La calor i les vetlades li donaven un aspecte cansat. Necessitava un poc de tranquil·litat, tornar a ocupar-se de les seues coses, llegir i escoltar la radio que tant li agradava. Tenia tantes coses per fer... tant problemes pendents; acabar d'enllestir l'habitatge, els contactes amb seua l'advocada, la manca de temps i de forces...i el pitjor de tot, si no aconseguia vendre la seua propietat, com anava a pagar les despeses del pis, el lloguer...No volia ni pensar com se les apanyaria quan a primers de setembre reprengués el treball. Bo, anem a pams, es va dir a si mateixa. Va mirar al seu voltant, aquell espai, al principi tan estrany, ja anava prenent forma. Els objectes i els mobles que anaven arribant, començaven a donar-li un aire familiar. Quantes, quantes voltes havia somiat eixos moments. Inspirà profundament mentre va sentir la satisfacció de trobar-se just on volia estar.
Estava desmaquillant-se davant l'espill del quart de bany, quan va sentir el timbre de la porta. Qui podia ser? Ella no solia tenir visites i molt menys a aquelles hores. La parella. La Pepa, tota sufocada, li va dir que a l'hotel de Bertino no permetien a les dones accedir a les habitacions dels hostes. Quina contrarietat. I clar, havien pensat que potser podien passa-hi la nit. Cinta no va ser capç de negar-se...Es clar, els va dir. Podeu ocupar el meu dormitori que té llit de matrimoni. Jo dormiré a l'habitació dels xics. Va canviar els llençols i va fer-los acomodar-se. Bo, ja sabeu on és tot. Si us cal res, m'aviseu.
I a partir d'eixa nit dormiren al seu llit. Malgrat que la desvetllava el soroll que feia el somier a l'altra habitació.
S'havia de reconèixer que Pepa era pròdiga amb els diners dels altres. Els regals que li feren a l'amiga en agraïment foren d'un gust exquisit, un mocador de seda natural, una bossa de disseny, un collarí que representava una serp, que es mossegava la cua en tancar-la...Cinta es sentia aclaparada amb tantes atencions. Amb tot els darrer dies es va despenjar del grup. Els va explicar que havia d'atendre les seues coses. Que feren marxa sense ella. N'estava ben clar que començava a sobrar. A més no es sentia a gust. Detectava cert sentiment de culpabilitat. Tot el que havia succeït durant aquells dies obeïa a un pla escrupolosament traçat per l'altra amb una habilitat encomiable. S'adonava que havia fet el paper de personatge secundari en aquella opereta de tercera en la que s'havia vist involucrada. Ara ho tenia clar.
El dinar de comiat va ser sonat. El mariner se'n anava. A les postres, quan van encendre els cigarrets, la Pepa va desaparèixer. Cinta mirà front a front a l'home i li digué, m'alegra de veres haver-te conegut, crec que ets una bona persona. Mentre tu vulgues, nosaltres serem amics. En mi sempre tendràs una veritable amiga. Ell li va posar la seua mà gran d'home cepat damunt la seua petita i suau, i la pressionà a penes esbossant una carícia sense deixar de mirar-la.
Després anaren a replegar el seu equipatge i l'acompanyaren a l'aeroport. Aleshores ella no sabia que seria l'última vegada que veuria a Bertino Succo.
(continuació)
Comentaris