El curioso caso de Benjamin Button

Es basa en l'adaptació d'una a història dels anys 20 del segle passat, escrita per F. Scott Fitzgerald. No és la meua intenció fer una crítica cinematogràfica, per a la qual cosa no em trobe preparada, i n'hi ha a bastament veus autoritzades per fer-ho. Només volia comentar com he mirat jo esta obra. De normal evite les pel·licules estadounidenques perquè en general no són del meu gust. Tot i això esta m'ha semblat molt especial. Clar, que partim d'una producció literària d'un autor de reconeguda solvència, però a més apareixen uns personatges amb uns sentiments, amb unes emocions, que respiren que són sotragats pel joc-de vegades cruel de la vida- La forma de contar-la et fa viure i reviure les pròpies històries, les pròpies frustracions...les pèrdues inherents a la condició humana, com una metàfora d'allò que la vida té d'inversemblança. Els desitjos, els afectes, les possibilitats; eixes petites casualitats que de vegades suposen un gir de moltíssims graus en la nostra brúixola, van apeixen a la pantalla, i comencen a fregar la pell de l'ànima. I vas comprovant que en la vida les circumstàncies manen, determinen, s'avances a les pròpies decisions, manegen el temps de les nostres vides ens disseccionen fins recordar-nos com som de vulnerables...les nostres voluntats tan febles, les decisions i les indecisions, de conseqüències tan considerables. I malgrat tot encara es perceb la grandesa i la misèria humana, la finitud i sobretot els valor innegociable dels sentiments; eixos llampecs de bellesa que ens il·luminen per dintre, si més no, un instant, el temps precís per experimentar el pes de la nostra humanitat.


No tinc molt més que afegir, confesse que m'ha commogut, he tingut la sensació de gaudir d'un obra que contenia bona dosi de qualitat artística. M'ha fet reflexionar sobre aspectes molt intims i personals de la vida, cosa que valore i agraisc.