Dona solitària




Vagarege per antigues senderes
cercant los dolces roses oblidades
a la terra calenta dels teus llavis.
Més em perd en l'absència
al pòrtic de la glòria
de la teua tendresa
que m'ignora.
I retorne a la fredor inhòspita
del meu llit.






Comentaris

Anònim ha dit…
hola llum,gara ja se per que ting aquest feeling amb tu!!!aixo es genial
lluna de por ha dit…
ets genial! ara ja ho enteng

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies