Memòries de la desmemòria cap 03

Memòries de la desmemoria

Febrer 1987

Un dia qualsevol. Cada nit, quan me’n vaig a dormir, pense: hui ha estat el dia de...la renúncia. Ahir el dia de l’entrevista amb Joan, abans de la conferència, l’altre dia el de la proposta: assistir a una obra de teatre, i dissabte el dia de la carta

La tristor dels dies passats han derivat en certa perplexitat. Què m’hi està passant?. Quins son els meus sentiments respecte a ell ?. Quin misteri som les persones que solem caure en les contradiccions més evidents. Tot el meu equilibri, tot l'autocontrol alterat per la seua sola presència. Li contí alguns aspectes de la meua situació, evitant deliberadament tot allò que poguera contribuir a definir ni de bon tros la nostra relació.

Els meus projectes personals l’exclouen per complet. Ell només és una persona que em fa vibrar, recuperar una part de mi que creia perduda per sempre més; però m’angoixa i de vegades pense que més em valdria no tenir res a veure amb ell, no haver-lo conegut, passar de lluny...Al fons de tota la incertesa que suposa ignorar què representes per a l’altre, batega lleument el cor del destí. Fa un moment pensava: per què sempre m’han d’interessar homes que no em convenen. Tanmateix no tinc resposta; ni tan sols sé si realment em convé. Amb tot si jo em sent viva aprop d’ell és perquè connectem- encara que sia a un nivell inconscient-, s’activa una part molt important del meu ésser.

Ai. La por, sempre la por, eixa temença fosca, oscurament presentida, i el desig i el demà...no em resta res més. Després, quan mamprenga per primera vegada les renyes de la meua vida...De vegades pense que no ho conseguiré. Que restaré a les portes incapaç d’arribar a la fi, rendida pel darrer esfoç, esgotada l’ultima gota de la meua paciència, sense aconseguir la llibertat que tant ansie; sotragada per la complexitat de la vida que fluix incòmoda, contradictòria. La perceb amb una lucidesa dolorosa; els meus dubtes mai no dilucidats, les meues petites vacil·lacions, punyents com una vella malaltia. Decidir a cada moment, judicar, analitzar...la raó, els sentiments,les emocions, els desitjos amples com un riu (em molesten els sorolls, la tele, les converses. Necessite silenci, silenci). Mil petites misèries esperant-me com un boca delerosa. Neguit. Pense. Desitge. Tem...