Crítica i autocrítica, Ovidi Montllor
no sóc amant de llepar, no tinc déus,
ni pensament de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor...El judici és vostre.
I amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd.
Sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots em vaig a presentar:
Jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea.
Jo sóc l'artista el cantant, el pallasso.
Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És pel dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s' obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quants n'estaran posant en dubte ara?
Doncs repetisc, jo parle del meu temps.
Estime el viure d'un colp ja. Per tothom.
Tinc un partit i una ideologia.
Però també sé el preu de tot això:
Més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat.
Diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentrestant jo, no m'empasse la porga,
d'aquell qui creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte.
Admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo. I no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
jo sóc l'artista , EL CANTANT, EL PALLASSO.
OVIDI MONTLLOR
Comentaris