Un esguard de mar blava

z Vespres de San Josep. A ciutat...He vingut a la clínica per aplicar-me un tractament de radioteràpia. M'adrece a la infermera de recepció amb els papers a les mans. Que espere a la sala solitària a eixes hores del matí. Després un metge es dirigeix a mi i em demana l'informe de l'oncòleg, aquest indica que s'han d'aplicar cinquanta hores de radioteràpia en tres sessions. Em pregunta a què em dedique, i li dic que sóc mestra de Valencià. Tot seguit se somriu i es fa el simpàtic: i em diu que la qüestió de l'ensenyament hui dia...Si s'està posant cada volta més difícil, afirme, intercanviant algunes obvietats més. I m'amolla: doncs ara veurem com la té de gran...Li conteste: tenint en compte com sóc jo, em pense que anirà en proporció. Es desconcerta i desapareix i em deixa en càrreg d'una infermera que m'acompanya a l'habitació. És una habitació especial, blindada, amb doble porta. La infermera em dona les instruccions breument amb ...

Ells ciut@dasns d'un Estat democràtic tenim reconegut per la Constitució el dret a la llibertat d'expressió, en qualsevol de les diverses llengües del Estat, més tractant-se de la nostra pròpia jurisdicció territorial. Des d'ací manifeste la més enèrgica protesta davant d'aquesta evident discriminació . Hola de nou Llum Et passem la nota que estem difonent per diversos mitjans: Tenim notícies una mica tristes al voltant del nostre projecte literari. Molts dels nostres simpatitzants ens heu dit en més d'una ocasió que us agradaria que La Lluna en un Cove tingués més presència en llibreries, quioscos, etc. Com alguns de vosaltres ja coneixeu, amb La Lluna en un Cove col·laboren uns determinats punts de venda (una quinzena de llibreries, repartides per Catalunya, País Valencià, Illes Balears, etc.), que sabem que resulten totalment insuficients per a cobrir les necessitats de proximitat a tots els lectors i simpatitzants de la nostra publicació. És ...

Una n0vel·la de Josefina llauradó Va ser premi de literatura Eròtica la Vall d'Albaida i acabada de publicar Bromera. Per a mi és, sobretot, un obra sorprenent. Clar que allò d'eròtica... un d'entrada s'imagina que potser el sumun (Fi del primer acte) um de l'èxtasi. Això és impensable a dia de hui, crec jo. I quan té el llibre a les mans i acarona la portada...tan suggeridora. Després en encetar-lo s'endinsa en un paradís _ no, no aquell de la poma_ sinó un d'altre en els que no existirien càstigs, prohibicions, ni mals rotllos. Com diria jo...un d'allò eròticament pur, o bé dotat d'una puresa eròtica. És a dir imaginem-nos per un moment que Moisès no va pujar al Sinaí, o si va pujar el seu deu hi era dormint plàcidament; o hi era despert i li va donar les taules de la llei jueva, però que li mancaven alguns manaments, és clar el sisè i al novè entre d'altres. El Moisès se'n baixaria tan content, l'home, amb les tau...

Cuento de mi joven amigo Marc Mataix, de Alcoi L os días siempre eran igual de monótonos, o al menos eso le parecía a Tamps, pero, al final del día, en su enlace con la noche, todo cambió. ¿Fue el día o fue la noche, en qué momento exacto empezó la mayor aventura jamás vivida por él? Mientras cenaban, Jesús, su padre, le dijo que recogiese la mesa y por último Tams recogió la botella de vino "El tío de la bota", y le gustó especialmente aquel nombre tan peculiar. Antes de acostarse, su padre sigilosamente, le susurró al oído: mañana antes del desayuno te daré un regalo a cambio de que tu me cuentes tu último sueño. S ujetaba en su mano izquierda un pequeño paquete de cartón envuelto y sellado.. Tamps se puso tan eufórico e ilusionado que le dio dos besos con rapidez y se fue a su cama de la buhardilla del tejado, iluminada por la luz de la luna llena. Su sueño empezó tarde, pero fue recordado: E n el desván, con más o menos polvo y rodeado de objetos antiguos, ya...