Cròniques
Personals original de Llum
Sánchez
80
Aquest
any em trobe lluny de casa, i amb això com a casa. Parada i fonda a
la casa de Ramir i Matilda. Del balancí estant mire la llar encesa,
les flames ballen la seua dança gojosa rutillant de llum i color.
A
fora fa fred, ací regna el goig de l'escalfor del foc; del balancí
estant contemple les flames que juguen a l'amagatall, reapareixen
incessants i pugen i baixen i el foc espetetja... Mire la llar on es
consumeixen un parell de troncs secs; els sons de les guspires, el
somicar de la llenya en consumir-se i el seu coblar-se constant
resplendent de llum i escalfor omplen la casa de festa.
Em
tonen i retornen els vell records, daurats pel temps, que com les
ones de la mar van i venen, venen i van..."No intervindrem de
moment", ens digué el Dr. Gisbert, dieta i medicació ...vida
tranquil·la...(no gosava imaginar-m'ho). El Dr. Gisbert sospita que
el quist ha estat provocat per les hormones. Els metges apliquen la
ciencia en funció de l'avaluació que fan dels quadres clínics....Al
meu cas, els metges en compte de mirar el quadre clínic haurien de
mirar tot una exposició.
Amb
això l'Elisa va acabar les pràctiques i tot seguit obtingué el
títol d'"Auxiliar d'Infermeria"; que no seria el primer,
perquè estava decidida a ser infermera.
Entre
una cosa i d'altra anava passant el temps. Recorde que la mare també
es lamentava sovint de tan pompte com passava el temps. I a mí per
contra, em venien al cap els dies interminables del col·legi;
aquells quatre anys que se'm feren una de cadena perpètua. De
vegades mirava a través dels cristalls dels balcons; les oronetes
volaven piulant enfollides a la tardor, just quan començàvem el
curs. Just quan les pluges amaraven els carrers, just quan els amics
que solien passar l'estiu al poble, emprenien l'exòde cap a les
ciutats respectives on cursaven els estudis, Madrid, Alacant,
Granada...se'm barretjaven al cap i em venia certa enyorança en
recordar els estius. Aquells que passaven al poble amb unes ganes
boges de divertir-se, de contar acudits, de fer bromes, de prendre'ns
el pel a les xiques...Uf! llavors no podia imaginar que me'n
recordaria d'aquells anys de baxiller cursats al col·legi de
monges__no hi havia més remei si volíem estudiar__i especialment de
les vacances d'estiu.
Comentaris