dimecres, 30 de març de 2016




         
           

Cròniques Personals original de Llum Sánchez


80


Aquest any em trobe lluny de casa, i amb això com a casa. Parada i fonda a la casa de Ramir i Matilda. Del balancí estant mire la llar encesa, les flames ballen la seua dança gojosa rutillant de llum i color.

A fora fa fred, ací regna el goig de l'escalfor del foc; del balancí estant contemple les flames que juguen a l'amagatall, reapareixen incessants i pugen i baixen i el foc espetetja... Mire la llar on es consumeixen un parell de troncs secs; els sons de les guspires, el somicar de la llenya en consumir-se i el seu coblar-se constant resplendent de llum i escalfor omplen la casa de festa.

Em tonen i retornen els vell records, daurats pel temps, que com les ones de la mar van i venen, venen i van..."No intervindrem de moment", ens digué el Dr. Gisbert, dieta i medicació ...vida tranquil·la...(no gosava imaginar-m'ho). El Dr. Gisbert sospita que el quist ha estat provocat per les hormones. Els metges apliquen la ciencia en funció de l'avaluació que fan dels quadres clínics....Al meu cas, els metges en compte de mirar el quadre clínic haurien de mirar tot una exposició.

Amb això l'Elisa va acabar les pràctiques i tot seguit obtingué el títol d'"Auxiliar d'Infermeria"; que no seria el primer, perquè estava decidida a ser infermera.

Entre una cosa i d'altra anava passant el temps. Recorde que la mare també es lamentava sovint de tan pompte com passava el temps. I a mí per contra, em venien al cap els dies interminables del col·legi; aquells quatre anys que se'm feren una de cadena perpètua. De vegades mirava a través dels cristalls dels balcons; les oronetes volaven piulant enfollides a la tardor, just quan començàvem el curs. Just quan les pluges amaraven els carrers, just quan els amics que solien passar l'estiu al poble, emprenien l'exòde cap a les ciutats respectives on cursaven els estudis, Madrid, Alacant, Granada...se'm barretjaven al cap i em venia certa enyorança en recordar els estius. Aquells que passaven al poble amb unes ganes boges de divertir-se, de contar acudits, de fer bromes, de prendre'ns el pel a les xiques...Uf! llavors no podia imaginar que me'n recordaria d'aquells anys de baxiller cursats al col·legi de monges__no hi havia més remei si volíem estudiar__i especialment de les vacances d'estiu.













                














               



























Publica un comentari a l'entrada