dilluns, 15 de febrer de 2016





               



Cròniques Personals original de Llum Sánchez


60


"Han passat tants anys
han passat tantes coses..."

en paraules del nostre poeta Vicenç Andrés Estellés.

I ara torne a retrobar-me amb l'antiga ideología anarquista i m'hi veig integrada amb totes les meus mancances i salvant les distàncies del temps i l'espai. Caldria reflexionar sobre el llarg periple que m'ha portat al punt de partida, però més que res al fet de tornar justament a les idees que em van fer vibrar d'emoció fa anys, i hui plorar el sentiment de pena, de ràbia i d'impotència.

Qué malament hem aprofitat el sacrifici i la lluita generosa d'aquesta gent. Qui ha romàs? Han romàs els vividors, els que saben nedar i desar la roba, els/les oportunistes, el polítics afeccionats o titolats, els feixistes per suposat; les esquerres no acaben de trobar el seu lloc; els comunistes van minvant, minvant... I...On haurà anat a raure el "Movimiento Libertario"?, deu ser una cosa així com "l'esperant", aquel idioma únic que havia d'unir a tota l'humanitat... una relíquia, una possibilitat somiada, una idea tan bella com irrealitzable. Sí, hui en sent particularment derrotista; una glòria.

Tanmateix el fragment que he transcrit és tot una declaració de principis. No sé quin serà el proper pas; em deixaré portar i el camí em menarà a algun punt de l'horitzó. No em preocupa ni m'angoixa.Tot té el seu moment. M'adone que vaig avançant, que incorpore nous elements, molt significatius per cert, al meu procès de creixement i amb bon ritme. Només he de recordar, fa només uns anys, com i què era jo llavors, qué pensava, què féia?

Així, pas a pas aniré descobrint les properes fites, tot està per fer. I encara he tingut la sort de viure aquest moment.












Cròniques Personals original de Llum Sánchez


61


La serra d'Enguera està en flames. No han obert la biblioteca. A la plaça he vist gent, més de la que sol haver-hi. He parat l'orella. Crec que estan evaqüant algunes contrades. Ahir, venint de València, vaig veure una fumaguera densa al costat dret, prop d'aquí, eixia per darrere d'unes muntanyoles.

Em trobe a gust quan torne a casa, pense, a la ciutat. A la balconada, voltada de la buganbilla que s'enllaça pel seu compte representant autèntiques garlandes, de l'edra, que ja s'enfila fins al sostre; el polp i d'altres plantes ben fines, i amb la tranquil·litat que es respira, atés que gran part dels veïns fan vacances...és un paradís. Els "tropis" han començat a canviar les plometes, se'ls veu tant bonics, tan joganers...se'ls veu feliços.

Aquesta experiència d'estigüejar a un poble no ha resultat encertada. Aquí, a l'entrepis, fa una calor insuportable. El control del veïnat és exhaustiu. I a més no em fan gràcia. No em sent a gust. Ahir vaig trobar forces per anar a la Font, on estigüegen dues col·legues... a escoltar romanços...

Malgrat els meus esforços per retrobar el ritme normal, no sóc capaç de domir bé, potser la calor, els sorolls, el meu malestar...L'accident em va trastornar l'ànim, i encara no m'he pogut refer. Em note una zona de la cara com endormida. Des de la caiguda que no sóc jo; en trobe susceptible i tem que les conseqüencies de l'accident siguen més serioses del que sembla. Me'n hauré de tornar a casa abans del que pensava. M'he pres uns dies per decidir-ho. Sí el proper dilluns segueix igual, me'n hauré d'anar precís, el millor en aquest casos serà acudir al metge.

Aquest estiu tan sec i calorós s'em fa insuportable. Sort que no vaig prendre la decisió de venir-hi a viure. Ací em sent enclaustrada, malgrat la bellesa del poble i del paisatge. Crec que l'error va consistir en llogar sense conéixer les condicions reals de l'immoble. M'hagués vingut més bé una caseta terrera, a un carrer ben tranquil i sense veïns damunt.

Ara tinc intenció d'anar-me'n a passar fora el pont del Pilar i en tornar preparar-me amb temps unes bones vacances al Nadal. M'han recomanat una agència. No sé com solucionar el tema de aloixament, però pense que no pot se tan difícil. No m'atreu la idea de tornar a les Universitats d'estiu. L'última tentativa a la V.I.M.P.(Universitat Internacional Menéndez Pelayo) a València fou un fracàs estrepitós. No m'explique com un es pot matricular a una Universitat d'Estiu, i anar-hi a "bambar"...no m'explique la péssima educació del alumnat, semblaven nanos que es trobaven al pati de l'escola. Una vergoya. Aquesta experiència m'ha fet desistir de matricular-me de nou per assistir-hi. "Finito".

Sí, ara pense d'iniciar una nova vida. Els dissabtes aniré al mercat de Jesús. I després ho tindré tot a punt per anar-me'n a can Berenguer, banyar-me i dinar a "Ca la Rosa"; aquest restaurant és un lloc agradable i tenen bon servei. Per la vesprada en tornar, podré passar-la corregint i preparant...la programació setmanal. En tornar dormiré a la meua habitació, què bé!.

I quan em vaig despertar sentí quan properes poden a ser les coses quotidianes.    
Publica un comentari a l'entrada