Cróniques Personals
47
Per
fi s'acabat el curs!. No em vaig acomiadar de ningú, perquè no em
sent vinclada a eixe grup; quaranta–sis persones i tan pocs
afectes...just tot el contrari l'allò que pretenia quan vaig
arribar.
M'agrada
aquest poble, em sent a gust. Demà haurà mercat. Per la vesprada l'Elisa i jo anirem a València. Aquí encara no conec més
que aquesta família, ni tan sols els veïns de l'edifici...tot té
el seu moment. Ja arribarà.
Ahir
va ser el sant de Quim, vam dinar junts, després, com és costum,
una llarguíssima sobretaula. A les nostres converses, anem acotant
punts de vista. Ell viu i pensa amb total coherència, ara ho
comprenc. Llança trons i rellampecs contra la societat com si fos el
pare etern, mostra rebel·lia, hostilitat, resentiment...No s'avé, és
un pensador, per ell certes concessión són innegociables. Faig
per comprendre'l, em fa l'efecte però, que es mou més aviat al
món de les idees, que no al món de la realitat. Aquesta actitut és
autoagressiva, li vaig senyalar, s'han de flexibilitzar les actituts
i les conductes encara que tan sols siga per instint de
supervivència. Ara no ho veu, es creu carregat de raó, però, no
actúa, tan sols es queixa per romandre passiu, i a mi això no em
sembla prou.
El
problema, l'hi senyale, rau en armonitzar les seues actituts com
filòsof amb les exigències de vegades inneludibles, que ens imposa
aquesta societat de la que som part, aquest món, que ens acull i
aquest temps que és el que ens ha tocat viure; i això tan sols
s'aconsegueix amb saviesa i aquesta només arriba amb els anys i
l'experiència ben païda. Quan un es col·loca davant la vida amb
una actitut humil i disposat per l'aprenentatge, a la revisió constant
dels propis plantejaments, a llançar sense recança, tot allò que
es considera suprerflu, obsolet o simplement innecessari, i ho fa; la vida va prenent altre color.
Sovint
les coses ens lastren i no ens permeten avançar per camí de l'ésser, i a més també les idees, les conviccions, certs principis,
els afectes...de vegades també són pessos morts, que ens creen difícultats; amb tot
és evident que anem millorant com individus, i per això també
milloren les nostres relacions, la qual cosa constitueix per mi una
de les satisfaccions més grans de la vida, atés que aquest és un
dels punts més conflictius.
Ara,
sense perdre comba, me'n vaig a fer-me el carnet de la Biblioteca
Municipal del poble, doncs ja he vist que té bons llibres.
Comentaris