dijous, 15 d’agost de 2013

Diaris de ficció- 29/10/72



                                                           Diaris de ficció

dijous 29, octubre, 1992

El que no s'escriu, s'oblida.

Christa Wolf, escriptora alemanya (1929-2011)

 I jo no vull oblidar. L'oblit es com un embornal per on va escolant-se la vida fins que s'extingeix. Potser aquesta mania meua d'escriure siga una rebelió contra l'oblit. Tot i que la meua, fins ara, no ha sigut una existència gloriosa, ni porta traces de cambiar molt.

 Tanmateix hui compleix anys. M'omple altra vegada la copa. Prenc xampan...i escolte a Renato Carassone. Sí, ja sé que és una antigalla però a mi m'agrada.... La meua amiga Marcel·la m'ha fet un regal. En Robert i l' Amanda m'han felicitat i estic molt i molt contenta... Anselm m'ha telefonat des de París, que ja té mèrit, amb el que li costarà la conferència...

Està bé sentir-se així, és com si surara cómodament instal·lada a una boira de cotó en pel. No tinc ganes de ser sempre tan sensata, tan prudent, tan racional, això convé, allò anem a deixar-ho estar...Estic borratxa i em sent bé. Estic enamorada de Renato Carassone i em sent tan afortunada_ a la guerra de l'antiga Iugoslavia s'ha imposat l'alt el foc_Per què no es podrà acabar la guerra d'una puta volta!. Malgrat les restriccions econòmiques en sent tan bé... Em pregunte com es pot sentir la gent que tinga diners…!- o almenys que no tinga deutes…- Deu ser l'òstia!. Jo dec prop de dos milions de pessetes i sort que ara em sent així de bé, que la cosa és com per a no dormir. Potser sóc una inconscient.

No vull oblidar. Em negue. Duré damunt la càrrega del meu passat. (Això es d'heroïna de melodrama, eh?) De tant en tant hi escorcollarè malgrat que plore.(Això també) Sempre és millor que res. ( Fí de l'últim acte)

Feliç aniversari, Marina 





Publica un comentari a l'entrada