Diaris de ficció
València, 10 agost, 1991
Sols hi ha una persona més estúpida que l'envejós, i és aquella que es creu envejada per alguna qualitat o cosa que no posseeix o que als altres tant se'ls en dóna.
Josep Vicent Marqués (València 1943-2008)
 |
| Tornar a casa |
Hauré de veure de sintonitzar alguna emissora italiana. La radio està de puta pena. Aquest pensament -després de tants dies sense escoltar la radio- m'ha dut a recordar tota la història de l'emissora, radio-Pelma. Vaig haver-me d'adonar de qui era aquell bandarra i els que hi eren al seu darrere. Tots junts no valien ni un quinzet. Recorde les nostres il·lusions durant aquell primer període a peu de micro. Treballant, pobres bèsties, les meus companyes i jo, per res, ni per les gràcies, com si ens feren un favor encara. El que més em va descol·locar va ser quan ens va dir que l'emissora tancava. Fou una manera molt ortodoxa d'enviar-nos a pastar fang a nosaltres i a la resta de col·laboradors amb la que contaven. Clar que ben mirat, com que no tenien recursos per mantenir el projecte, la millor manera de salvar els mobles era dir-nos a tots que tancaven. Només em sap greu el temps que em va fer perdre, el minso. Les quedades, les converses, els gintònics…, (tot i que cadascú es pagava el seu). Les meues notes no feren cap efecte i les meues telefonades tampoc. Just en eixe moment vaig trencar definitivament...No va obtindre de mi el que desitjava, pero diveritr-se si que es va divertir perquè un parell d'orelles escontan-lo dir 'bobaes', no es troba per tot arreu. Se'm notaria la poca gràcia que em feia aquell cebollí. No m'explique com, amb tan poques condicions, hi ha tios que son uns narcicistes.
Està vist que no es pot comptar en ningú, ni en la qualitat humana de la gent. Aquesta es una entelèquia que conserve, potser els últims vestigis d'un Anarquisme, amb el que volia creure fervorosament fa uns anys. Porca misèria!
Comentaris