Cinema, AMOR

Amor

Georges y Anne, els vuitanta complits, sòn dos professors de música clàsica jubilats i amb una gran cultura. La seua filla també se dedica a la música y viu fora de França amb la seua família.
Un día, Anne pateix un atac. Al tornar de l'hospital, un costat del seu cos està paralitzat. L'amor que ha unit a la parella durant tans anys es veurà posat a prova.

Jo no sóc una autoritat en cinema, ni crítica, ni una asidua impenitent, no, senzillament m'agrada el cimema i vaig quan puc. I dit aixó passa a comertar-vos el film.

Allò que més en va impressionar va ser l'armonia que es percebia entre la parella. Després de tot una vida junts cadascú ja sabia un de l'altre on li premia la sabata, amb un afecte i un respecte que només pot aportar l'amor mutu de la parella al llarg de tota una vida. Malgrat la seua edat feien vida social, i a la intimitat cadascu sabia soportar les manies de l'altre. Aquesta primera part em va fer admirar fins a quin pun de complicitat i respecte pot arribar una parella que s'estima. Arribat el moment en que Anne es posa malalta George es fa càrrec de cuidar-la, acompanyar-la, i pendent dels més minims canvis en Anne que pugueren indicar un agreujament de la malaltia. Anne en tornar de l'hospital li va demanar que no la tornara a ingresar de cap de les maneres. El seu marit assumeix el compromís. A partir d'aquell moment, es fa ajudar per alguna assistenta…No obstant això ell veu que no la tracten bé i les fa fora. Dia per dia George ha de viure la degradació del cos i la ment de la seua dona. Amb un lliurament complet a Anne no s'adona que ell mateix està caent en l'abandó, només l'importa atendre-la bé, estalviar-li sofriments…El temps passa i tots els seus esforços són inútils, només provoquen el seu propi  enfonsament. Fins que arriba un moment que, en un suprem acte de pietat davant el sofriment de la seua dona, pren una resolució.
Aquesta és una d'aquelles pel·licules que fan pensar, sentit i comprende la vida d'una manera especial.