Els giravolts de l'imprevist

Les aigües després de la congregació , s'eixamplaren

Les aigües, després de la congregació, s'eixamplaren fins a constituir una mena de llac tranquil i mig subterrani, damunt el qual us hauríeu trobat, amb una mica de sort, amb la il·lusió de les Quatre Illes, i, com a mínim amb la realitat de les Dues Penínsules, disposades com unes cometes tipogràfiques inverses. Les Dues Penínsules, o, només probablement, les Quatre Illes, eren el domini d'un antic i valerosíssim cavaller, anomenat Tristany el Roig dels Amagatalls Segurs i de les Aigües Grans i Petites, el primer cognom del qual al·ludia  les seues característiques capil·lars, el segon, les tàctiques estratègiques que adoptava en les batalles, i el tercer, premonitòriament, les que havien de ser les seues possessions a la Marca del Riu; un últim cognom, "i del Cadàver Errant", li'l guanyaren pòstumament les misterioses circumstàncies que envoltaren la seua mort.

 N'haríeu sentit contar la història, ben apassionant i llarga, perquè va arribar a viure cent anys, ni un més ni un menys. Com també us hi haurien contat la història de les dues viles que s'alçaven sobre les penínsules, la Vila de la Marca d'Ací i la Vila de la Marca d'Allà, amb els seus diversos episodis, i la dels seus habitants, els vilamarquins i els vilamarcans, de costums ben curiosos.

 Si els haguéseu alliberat, com férem nosaltres, del seu tràgic destí d'arreplegadors de pedres, que els llançaven de les cornises dels tallats del Voltor i de l'Àguila, que planaren sobre els seus caps, hauríeu pogut demanar-los en recompensa, als uns, una branqueta de Populus rubeus citrafluminensis, o àlber roig que es troba a aqueta banda del riu, i als altres una branqueta de Populus aureus ultrafluminensis, o àlber daurat que es troba a aquesta banda del riu, els únics espècimens dels quals creixen a les seues respectives places majors, que, quan els fan abaixar els ponts llevadissos confrontats que les unien, es converteixen en una sola plaça major.

 Sense necessitat de demanar-los-ho, us hauríeu fet una barca, el disseny de la qual els pertany en exclusiva, perquè seguísseu el viatge pel llom del riu. Com a pal major, hi hauríeu pogut posar dues branques d'àlbers, ben lligats l'una a l'altra, perquè es reforçassen mutuament. Després d'haver-vos acomiadat amb tristesa d'aquell espai únic, els mateixos infants que havíeu trobat abans de les Ribes dels Reflexos, us haurien fet, l'un, un somriure mut i tendre, i l'altre, més comunicatiu, un poema que us hauria estimulat a intentar comprendre el missatge gravat sobre el llom de la Serp.