Mil cretins, quinze relats de Quim Monzó portats al cinema per Ventura Pons

Quinze històries, actuals i algunes històriques, on es toquen els temes més diversos en clau d'humor, ironia o valor per encar-se amb la vellesa, el dolor, la mort i l'amor però sobretot amb la imbecilitat comuna, sense paliatius, mirant de front les dificultats entre la vida i la misèria humana.


Fa més de quinze anys_diu el director_vaig rodar la meua primera pel·lícula sobre textos de Quim Monzó, El perquè de tot plegat. Amb Quim comparteix dècades d'amistat i diversos treballs. Ens vam conèixer ran de la publicació del seu primer llibre de contes, Uf,va dir ell, que vaig devorar i que em va deixar absolutament trasbalsat per l'originalitat, transgressió, empenta, capacitat de síntesi i modernitat.


Al llarg de més d'una dècada jo seguia penjat dels seus relats que llegia amb passió llibre rere llibre, mentre seguia fent cinema i arriba el moment en que em plantege una obvietat, si el que m'agraden son els seus relats, per què no intentar recrear-los al cinema. Vaig rellegir tot Monzó i vaig seleccionant els textos que m'interessaven, el relats realistes sobre problemes en les relacions humanes: comunicació, amor, desamor, desig, encís, desencant...


Quan li vaig exposar a en Quim que tenia la idea de portar els seus contes als cinema i em va dir que això era impossible. Mil cretins conceptualment és una narració dividida en tres parts. En la primera ens trobem amb vuit històries sobre l'estupidesa humana de caire contemporani. A la segona, revisem sis contes històrics amb situacions i personatges mítics, reals o no, coneguts, per la qual cosa serà  explicat com al cinema mut. A la tercera part, només hi ha una història a la que l'escriptor assisteix desesperat a l'agonia del seus pares ja grans. Finalment s'adona que la pròpia creativitat i la dedicació a un treball pot donar-li sentit a la seua l'existència.


Mil cretins va de tot això, de les històries de Quim, del meu deler per innovar i de la confiança amb el públic.