I Congrés Nacional SOLIDIARITAT PER LA INDEPENDÈNCIA
Solidaritat per la Independència és el tercer intent, aquest cop reexit ja a les urnes a la primera convocatòroria a la qual ha concorregut, per bastir el projecte d'alliberament nacional que el moment històric que viu el nostre poble necessita. Aquesta és la responsabilitat que ha d'assumir col·lectivament SI el proper diumenge 20 de febrer. Un canvi de cicle ha començat després del 28-N, l'esgotament de l'autonomisme és un fet irreversible i ja no és possible fer una mena d'independentisme de pluja fina. SI ha demostrat en la seva pràctica parlamentària una nova forma d'actuar confrontada als partits d'ordre presentant la independència no pas com un desig llunyà sinó com un objectiu assolible prenent la iniciativa política davant l'atzucac que viu el país.
SI ha de recollir la tradició del patriotisme republicà, plural i pragmàtic, apte per aplegar al seu si des del liberalisme al socialisme sempre amb la prioritat de l'eix Catalunya-Espanya per endavant. Sense vocació de partit únic, però si de partit majoritari, essent conscients que bastir una organització porta temps i guanyar la confiança de la ciutadania encara més.
Conscients també que l'independentisme té avui menys representació a les institucions que suport social segons detecten les enquestes i que només amb esperit unitari -i sense sectarisme envers els electors que encara confien en altres opcions- és possible construir en pocs anys un projecte socialment i electoralment majoritari.
Amb modèstia, sentit crític i autocrític, i voluntat constructiva miraré de contribuir-hi des de la secretaria d'estudis i programes de l'executiva nacional si la candidatura que presento té la confiança dels adherits a SI el proper dia 20. A la qual ha concorregut, per bastir el projecte d'alliberament nacional que el moment històric que viu el nostre poble necessita. Aquesta és la responsabilitat que ha d'assumir col·lectivament SI el proper diumenge 20 de febrer. Un canvi de cicle ha començat després del 28-N, l'esgotament de l'autonomisme és un fet irreversible i ja no és possible fer una mena d'independentisme de pluja fina. SI ha demostrat en la seva pràctica parlamentària una nova forma d'actuar confrontada als partits d'ordre presentant la independència no pas com un desig llunyà sinó com un objectiu assolible prenent la iniciativa política davant l'atzucac que viu el país.
SI ha de recollir la tradició del patriotisme republicà, plural i pragmàtic, apte per aplegar al seu si des del liberalisme al socialisme sempre amb la prioritat de l'eix Catalunya-Espanya per endavant. Sense vocació de partit únic, però si de partit majoritari, essent conscients que bastir una organització porta temps i guanyar la confiança de la ciutadania encara més. Conscients també que l'independentisme té avui menys representació a les institucions que suport social segons detecten les enquestes i que només amb esperit unitari -i sense sectarisme envers els electors que encara confien en altres opcions- és possible construir en pocs anys un projecte socialment i electoralment majoritari.
Amb modèstia, sentit crític i autocrític, i voluntat constructiva miraré de contribuir-hi des de la secretaria d'estudis i programes de l'executiva nacional si la candidatura que presento té la confiança dels adherits a SI el proper dia 20.
