Memòries de la desmemoria/cfap 50


       dijous, 1 d'abril 1988/ cap 50



Arrisca't Arrisca't a tot! No et preocupes del que pense els altres, aquelles veus. Fes el més difícil que et passe pel cap. Actua per tu mateixa. Enfronta't amb la veritat.

Katherine Mansfield, escriptora neozelandesa(1888-1923)

El meu primer amor fou Federic. Ara ho recorde mentre vaig estenent la roba. Jo tenia cinc anys, ens van conéixer en preescolar. A mi m'agradava aquell xiquet, fill del veterinari del poble, perquè tenia els ulls obscurs, el cabell molt negre i la pell molt blanca, amb unes poques pigues i perquè cada vegada que alçava els ulls per mirar-lo ell ja em mirava. I quan es trobaven les nostres mirades jo sentia unes cosquerelles molt dolces per dintre.
Un dia, durant l'esplai, jugant amb la terra, se'ns va acudir preguntant-nos que volien ser de gran. I ell va dir que volia ser metge d'animals, com son pare. I tu?, em va preguntar. Jo? mestra, i contadora de contes. “Això no pot ser”, va dir ell. “Per què?”. “Doncs perquè no es podem tenir dos oficis”.” Ah no? Doncs jo tindré dos oficis.


Cinc anys després, quan van haver de preparar-nos per fer l'ingrés de batxiller vam anar junt a les classes particulars de “Don Antonio”.
Ell s'enganxava un poc parlant, perquè ho feia molt de pressa, però això a mi no m'importava, ell era el que més m'agradava. Era molt inquiet i xarrador i no parava de fer-me riure. 
 
Quan va arribar el dia de l'examen havíem d'anar a l'institut de la ciutat d'Alcoi, i fer-lo amb ploma estilogràfica. La seua mare, “Doña Conxa” es va encarregar d'acompanyar-nos. Aqueix dia recorde que després d'acabar l'examen caminaven per la cuitat i per a creuar un carrer ell em va prendre de la mà. Vaig sentir una emoció tan forta que mai no l'he pogut oblidar-la.
Després d'aprovar l'ingrés de batxiller, vam separar-nos. Els meus pares se'n van anar a viure a un altre poble perquè jo pogués fer els estudis. I només ens veien a les vacances d'estiu.
Han passat molt anys, han passat moltes coses...”Federic és un metge de gran prestigi i viu a l'estranger. Mai no s'ha casat. Jo vaig ser mestra i contadora de contes.
Encara el recorde molt de tant en tant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.