Pa negre






Durant els penosos anys de la posguerra a Catalunya, Andreu, un xiquet que pertany al bàndol dels perdedors, troba al bosc els cadavers d'un home i el seu fill. Aques és el punt d'inici d'una cinta que pot ser un tetimoni d'uns fets ocorreguts entre unes persones conegudes que a resultes de la guerra queden atrapats en una xarxa de mentides i traicions que provoquen un canvi irreversible en la personalitat de la criatura.


L'eix central sobre el que s'articula la pel·lícula Pa negre és la devastació moral que produix la guerra sobre la població civil. Se centra directament sobre les emocións i els sentiments dels seus personatges, a través del quals descobrim les terribles consequències de la guerra, lluny dels camps de batalla, com si il·luminàrem una fotografia antiga i descobrirem la seua vida íntima..


L'estructura dramàtica es construix sobre l'obra literària d'Emili Teixidor no sols de la novel·la Pa negre sinó també sobre les seues narracions, ancorades en la posguerra de la seua Plana de Vic natal.
S'ha de destacar el treball dels actors sobre els que recau gran part del treball de la pel·lícula, ben realizada pel director Agustí Villaronga.


De nosaltres, els espectadors, depen el fet de que es puga continuar fent bon cinema d'autor, que trenque els esquemes minoristes entre els que es considera aquest i abrace un públic cada vegada més i més ampli.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies