colors

El glop de sang encès d'una rosa de passió. Les notes contundents d'un piano rellisquen per sobre les escales del teclat i s'escampem pel sol, per l'aire que omple l'estança apagada. La teua mirada em crema, i després ja no sóc jo. Em fonc amb l'últim anhel de la llum del capvespre. Per què és viu el meu record. Per què no  tremola i creix i esclata i mor. El sent crepitar amarant-me de calor i d'olor a tu.

Carn suau de nadó, dolça i tèbia. El so dels teus passos, menuts, com unes petites ales. La llum tènue de la matinada s'emmiralla a la llunyania de les muntanyes. S'estimen, diuen. L'harmonia d'una fragància musical de cordes, amb el seu fluir i refluir d'un mar irreal. L'aurora, el primer batec del dia que neix. El primer alè del primer bes. Un somni del que mai no es voldria despertar...Trincl!...i les ones es propaguen pel un univers fet a mida. Un pètal es desprèn negligent de la corol·la i descendeix al misteri de la realitat.

Un xiscle de joc, una llàntia encesa enmig de la nit. El cant ronc del llaurador, doblada l'esquena sobre el solc. Una mar de calèndules tremolant de goig, cara al cel immens, negat de llum i de olor a mel. La calor enterbolida d'un ritme mogut, tribal, ancestral com la mateixa terra.

Delicat escampa el seu perfum a poc a poc puja d'intensitat com una melodia. Una pinzellada furiosa creua en diagonal l'espai blanc de la tela. És un camí, el camí necessari, un pentagrama, una estructura, un lloc, un niu, un punt, un inici...

Una parella s'estreny inscrits en un tango, sensual, arrenca bruscament d'un moviment, un altre, i després sobrevé una cadència. Una mirada en clau de sol es posa com una papallona a l'abast d'un altra mirada i floreix un miracle, la vida, un gemec net i fresc de plaer. Una llàgrima de goig, una aventura insospitada dins la tela verge de l'artista.

Llunyanies humides, llunyanies tèrriques, es fonen el l'ànima comuna de la glòria que els empara. Cristalls nascuts de les miríades estèrils, inserixen somnis per fer collars. Com abastirem la fina harmonia d'un vals; com no titil·lar pel perfum agredolç d'un blues. Visions del passat, del paradís que ahir ens acollí, a vosaltres i a mi amb el cor en un puny.

És el mormol de la corfa calenta, del cossos bellíssims que acaronen l'esguard. Suggestiu i misteriós, ascètic i místic, submissió increïble. Delers estimulants, l'hedonisme de les formes belles, quasi perfectes dels instruments. Servitud d'inqüestionable necessitat. Mimetisme amagat a les discretes presències de la seua essència votiva.

Boira, embolcalla, adorm...com una fada transforma, converteix, insinua, esdevé. No crida, no; ni tan sols es fa notar, només sentir, com un sospir, com una possibilitat. Entretant es dona al mestissatge amb uns i altres, per desplegar-se en infinites tonalitats a penes sospitades, com un preludi, vaporós, alie a la pròpia bellesa de plegaria.

No res, l'abans i el després, indiferent a l'emoció, rutila per sobre els altres amb veus d'infants. Puresa i netedat, víctima innocent de la seua pròpia fragilitat. Fred, pur, net, inabastable. Deu de deus, quí podria imitar-te, suplantar-te...Et trobes tan lluny com l'el·lipse no traçada d'algun astre. Ets tan excels que empetiteixes les paraules. Només podria parlar de tu des del silenci.