Ram de vent VIII de VICENT A. ESTELLÉS

Enyore coses que voldria amb mi:

la companyia d'uns records, perduts.

Claustre lunar de Rocafort, retaule

de Borbotó

pati malmès de Burjassot, magranes,

pomes de Llíria, els rossinyols,

Massamagrell entre llorers cremants,

les serralades

de Castelló, que caminaven sempre,

un Alacant que arribava als genolls

sempre ballant, amb la faldilla alada,

hort d'Oriola,

els nocturns d'Elx per senderes incògnites

amb rams de nards i lluitadora estrofa,

pedra solar que duu les quatre barres,

casta València!

Recorde, mentre la son em venç,

un espectral barranc de la Batalla,

les fonts, alegres, de la Mariola,

matins alígers.

Damunt la roca , Benidorm, com un

rector antic amb una mà agafada

a la vorera de la trona, on

diu l'homilia.

Sempre et mirava, Borriana, com

fores, un temps, d'il·luminat gravat,

carregant tones al vaixell, al port,

de mandarina.