La bona educació dels ciutadans de les Bahames de Ferran Suay

" Tot seguit l'oncle ens parlà d'un seu viatge a les illes Bahames(...) Homens i dones, tots eren ben trempats, amb uns ullots grans, que alguns els tenien verds i tot. I el cas és que tu anaves caminant , xino-xano, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja s'havia abaixat per cedir-te el pas. D'entrada, l'oncle s'ho havia pres com un senyal d'exquisida cortesia i bona educació, però l'home obaservador com ell no tardà en adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que, quan es creuaven, compartien la vorera sense dificuktats. En acabar l'anècdota, tots els presents coincidiren a lamentar l'abús i l'evident discriminació que suposava per als habitats de les Bahames haver de sotmetre's de manera tan servil i ignominiosa, i seguir sistemàticament la prioritat als forasters. Algú encara els reblà: Només faltaria...forasters vindran que de casa ens trauran. En això estavem, compartint la indignació contra aquella submisió abjecta, quan arribà ala casa un dels nets del meu oncle, acompanyat de la seua novia que, en entrar, ens saludà cortesament: Buenas noches. (...) Fins a la seua arrribada a la sala hi havia hagut set persones catalanoparlants. A partir d'aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s'hauria pogut pensar davant de nou castelllanoparlants, perquè quan la conversa es renprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda. Només dues paraules hi havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la seua família. Mentre l'oncle Enric, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, vés a saber per què, en aquells negres bellíssims de les Bashames.