La cancó de les dones, de V. Andrés Estellés
                                                                        

Cante per tu, cosa fina,
un canteret d’aigua clara,
tendra com un julivert,
per l’amor atarantada.

I cante també per tu,
per a la dona casada,
que baixa a la botigueta
i duu una grenya a la cara.

                                        Cante per totes les dones
                                         La cançó que més m’agrada.
                                        Cante per tu, mare meua.
                                      I cante amb molta esperança.

                                      Amb un amor infinit,
                                      triant ben bé la paraula,
                                      i pegant-li foc després
                                       amb el llumí de la ràbia.

                                     Perquè les dones treballen
                                    i mantenen l’esperança,
                                  i per si algun dia ve
                                   tenen la taula parada.

                                      Elles no saben qui esperen,
                                     Però esperen i això basta,
                                    i damunt la taula posen un
                                     un plat i un got d’aigua clara.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El curioso caso de Benjamin Button