La història que ens han contat







Els Reis Catòlics


Feran II de la Corona d'Aragó i Isabel I de la corona de Castella, en realitat el sobrenom de Reis Catòlics, no va ser més que un titol de prestigi concedit pel papat, per compensar els titols de Rei Cristianissim i de monarquia Cristianissima otorgats als reis i el Regne de França. Quan Ferran va heretar la Corona d'Aragó (1479) ja feia tres anys que s'havia casat amb Isabel de Castella. Cap dels dos no era destinat a arribar al tron.


Vegem, però, qui eren aquests dos personatges. Ferran era fill de Joan II d'Aragó que es va involucrar en tres guerres civils per la seua ambició personal, de les quals tant els seus regnes com ell ixqueren molt mal parats. Isabel era germana del rei Enric IV de Castella que tenia una filla, Joana, que havia de ser reina de Castella quan morís el sue pare. La seua tieta Isabel va voler lliurar-la de tan ingrata tasca llançant un seguit d'acusacions diverses. Va assegurar que el seu germà era impotent,-ella deuria tindreu ben sabut- i que, per tant, la seua neboda, Joana, era bastarda, fruit d'una suposada relació adúltera de la seua cunyada amb un tal Beltrán de las Cuevas. I què va fer la senyora en qüestió? doncs inicià, recolzada pel seu marit, una guerra civil contra Joana, és a dir contra Castella. Isabel i Ferran van guanyar i la pobra Joana fou empresonada en un convent. I no content amb la feina aconseguiren que Enric IV de Castella i la seua Filla Joana hagin passat a la història amb els sobrenoms d'Impotent i Beltraneja.
Així fou com la tia Isabel arribà al tron de Castella.


Contràriament tot allò que vam estudiar als manuals d'història, aquesta unió matrimonial no va suposar la fusió entre les respectives corones sinó que va donar origen a una monarquia composta, molt del gust de l'època; és a dir formades per diferents estats que l'únic que tenien en comú era el monarca.


Per consegüent, la monarquia hispànica dels Reis Catòlics era composta per les corones de Castella i d'Aragó. I aquesta també era composta per diferents estats, a saber: Catalunya, Aragó, València, Sardenya, Nàpols, Sicília..., cada un amb les seues institucions que redactaven les seues lleis, fixaven els seus impostos, establien el valor de la seua moneda o determinaven les seues formes de mobilització militar.


Fonts:
Enric Calpena i Ollé
Oriol Junqueras i Vies

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies