AFORISMOS

Friedrich Nietzsche

 Diu Nietzsche: "És el meu desig dir amb deu frases allò que tots els altres diuen amb un llibre, allò que tots els altres no diuen amb un llibre". Depurat i purificat al llarg d'años, este propòsit, que no és només de concentració, sinó que implica el que es diu i el que no es diu, convertí a Nietzsche amb el máxim creador d'aforismos amb el sentit estricte de la paraula, fins al día de hui.

Antonio Machado, fi catador dels aforismos de Nietzsche, li fa dir a Juan de Mairena: "Tingué Nietzsche a més de talent i malicia de veritable psicòleg -cosa poc freqüent entre els seus paisans-, d'hombre que veu molt al fons de sí mateix i apedrega amb ses pròpies entranyes al seu proïsme...Jo vos aconselle la seua lectura, perquè fou un mestre de l'aforisme i de l'epigrama"


Andrés Sánchez Pascual

14) Morir per la veritat. - No aniríem a la foguera por les nostres opinions: no estem tan segurs d'ellas. Però, tal vegada, ho faríem perquè se'ns permeta de tenir-les i modificar-les.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                           !ALERTA!             Estimad@s amig@s,             Esta más que claro que éste es mi sitio, y lo ha sido desde                 toda la vida, más vale que lo respetéis porque de lo             contrario os vais a ver en problemas legales. Quede claro             que os he avisado. Si veo el menor indicio de vuestro paso             por aquí, tened por seguro que lo pondré en manos de las                     autoridades compententes y os va a salir caro...             ¡estáis  "@visaos"¡ENTENDIDO!                       
Més informació

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies

Imatge
L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia  tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
Més informació