memòries de la desmemòria/ cap 59/ 3ª part
Les fulles mortes 29, 0ctubre,1989/ cap 59 Sempre necessitem unes quantes persones a qui poder dir les coses, les bones i les dolentes. Mercè Ibarz (Saidí, Baix Cinca 1954) Fa pocs dies vaig tenir un somni. Vaig somiar que “M'havien de tallar el cap, tenia una certesa absoluta. No, jo no havia fet cap mèrit, tan sols sabia que m'havien d'executar, era inevitable. Anava en companyia del meu germà i arribàrem a un jardí il·luminat per un sol onejat i de color bromós, on ens trobarem a la nostra cosina Cristina. Formaven un grup de gent al voltant d'una taula del jardí. Jo pensava, i comentava amb tots ells el que passaria. I com que no podia eludir aquest fet el que demanava era que arribat el moment que fos ràpid i ben fet i que no em feren patir inútilment.” Bo, van a tallar-me, si no el cap, part de l'ànima. No sé que passarà després però que me l'han de tallar és cert. No sé si ploraré, si m'enfonsaré, si em donaré a la vid