Cròniques
Personals original
de Llum Sánchez
84
Obeïm.
mudes parlen les
flors
al fons de
l'oïda.
Onitsura
N'era
sedada, dormía, apenes es sentia s'enutjava i les angoixes eren
supotables; el passat ja no l'amoinava; recordava, sí, ara el
sofriment havia deixat pas a un sentiment d'abandó...Havia arribat
l'hora de rendir-se, els dolors havíen daparegut, encara que les
forces... aquella energia... Ja no patia, llavors va pensar que es
trovava a l'imbe, aquell lloc on dèia l'Esglèsia que anaven a raure
les ànimes dels inocents...
De
sobte aquella benestança li fou arravatada per la idea que havia
d'escriure cartes a algunes persones... o potser no calia, no tenia
temps, es trobava cansada. Vivía al ritme que li permetía el seu
cos, es llevava essent nit encara i percebía el pas del temps sense
recança, després de tot les coses més importants ja n'eren fetes.
Malgrat
els seus progressos encara somiava amb illes llunyanes voltades d'un
blau intens, amb un sol rutil·lant, flors, ocells...un lloc tranquil
i a recer. Com que passa moltes hores sola s'ha fet a parlar
poc...s'estima més el silenci, la mormor d'aigua dels seus
pensaments, la solitut en aquest dies de plutja i tempesta....
Sap
que li queda una cosa per fer, amb tot s'adona que ha arribat a la
mar de la Tranquil·litat i no voldria tornar ara que les ombres no
l'atabalen; el pitjor, pensà, era sentir-se àrida com un desert, i
amb el cap buït...No pot crear, compren, ha cremat les naus, ho sap,
sap que l'elecció fou feta temps enrere. Sovint pensa avançar cap
al no res sense recança, integrar-se al cicle biològic.
De
sobte recordà una definició, la va descobrir al llibre de
Literatura de quart curs de baxillerat, "L'humorista mira, pensa
i somriu; veu en totes les situacions dramàtiques de la vida, una
faceta còmica, i en cada situació còmica alguna cosa capaç de
preocupar."
Comentaris