Cròniques
Personals original de Llum
Sánchez
85
Carta
de comiat a la mestra de Valencià
Mestra,
Crec que m'he esforçat més que l'any passat, espere que s'haja
notat.
Vosté
ha sigut i és una bona professora. Gràcies per ensenyar-nos tan bé,
amb ganes de que tirem endavant, se l'ha vist molt interessada per
nosaltres, i això està bé; en els altres cursos, res de res, em
tingut que esperar a primer de la ESO per aprendre més i saber els
costums de la nostra llengua.
Creïem
que era més "renegona", però quan portem més temps juntes em donem
compte de que és agradable i simpàtica. Es una professora que
escolta.
No
vaig a posar ninguna crítica perquè per a mi és la professora més
agradable.
Hasta
sempre.
Gràcies
Evana.
Quantes
coses passen en la vida d'una persona!... a la millor és la
repetició constant d'un mateix cicle...Ara,
en aquest moments, és com si em trobés altra vegada amb la plaça
suprimida i amb espectativa de destí. Dintre d'uns dies s'haurà
resolt aquesta situació; es tanca una porta i se'n obre d'altra.
Arrere queden cinc anys de treball intens.
Ha
passat el temps i han canviat moltes coses...els afectes són més
profons, les reticències han minvant. Jo també he crescut, ara
em sent més es armoía amb els meus principis amb totes les
conseqüències; per sort, mai un ésser gregari i poruc
incapaç de desmarcar-se del conjunt.
Una
vegada més me'n vaig, tanque la porta i comence de bell nou. Em vé al pensament quan vaig sol·licitar el trasllat a "Illa". Els
anys que vaig passar-hi, la soledat, la lluïta per trobar la propia
identitat...per ser conseqüent amb l'ética professional...Llavors
s'obría un interrogant, potser pels altres estava més definida que
per mí. O, a la millor, sols alguns dels meus alumnes, amb eixa
intuïció que hi proporciona la inocència, em conèixen més que
jo.
No
importa... vull dir que tot té un sentit que poques vegades
comprenem... Si hagués de resumir aquests cinc anys, tornaria a dir
que han estat precisos. L'inconformisme...és la dialèctica dels
disidents. Fa uns dies quan prenia el camí del col·legi, els ulls
se m'ompliren de llàgrimes. He resistit. Cóm?, encara no ho sé.
Darrerament
he rebut diverses cartes de comiat d'alguns alumnes, malgrat els
dubtes comprenc una vegada més el sentit del treball,
sempre igual i sempre divers. Ma mare ens va ensenyar l'ética del
treball..."...filla, el treball primer de tot que del treball,
vivim..."
Crec
que em vaig estimar el consell. De vegades, però, penses que no pots
més, i amb tot, encara arribes. I penses que et trobes deseperançada
i apareix un Dr. Elorza que et comprén i mira de fer-te aquesta
malaltia més suportable. M'aconsella que no deixe el
treball...Caldria, però, trobar-ne un de més relaxat, una tutoria
a Primària...potser. Sent que ja he acomplert a l'escola, li he
lliurat totes les meues forces.
Acabe
de contemplar unes fotos. "Usted és una mujer triste", va
dir el Dr. Candel, deu ser cert, no ho sé, no sóc fàcil de
definir. Al sí d'aquest context em trobe quasi bé, encara que em
manquen algunes companyies; tampoc, però, acabaré oferint-li la
meua tendresa a un gos o un gat. Val més romandre dins la closca;
cada vegada tinc menys ganes d'experiments, supose que serà una
característica de la maduresa.
O
potser els millors anys encara resten per vindre. Tampoc em
preocupa; la vida passa tan depressa...qualsevol cosa pot passar...o
res, la rutina és tediosa; la vida no deuria significar una feixuga
càrrega, sinó un fluïr armoniós del temps...dins un espai amable.
Tornar
a escriure, ho faré, sense
pretencions, per pur plaer... I de tant en tant, "perdré el temps", ja
he anat prou atrafegada; ara voldria descansar, banyar-me, prendre el
sol, gaudir de les coses belles de la natura; superar alguns
defectes, ser aprop dels que més m'estime, freqüentar les
amistats...i ser capaç de somriure quan comprenc a quín món de
bojos em vingut a raure...
Acomiadar-me
del meu alumnat va ser com llançar-los a volar sobre l'ampla mar de
la vida, amb la certesa que la meua tasca era conclosa i la seua
pròpia acabava de començar, amb la confiança que fora de les aules
sabríen bandejar-se tan bé com ho aconseguiren com endins.
Comentaris