Cròniques Personals original de Llum Sánchez
67
No
vull tornar al col·legi!, que quede clar...
Ara
me'n recorde d'un que plorava perquè no volia anar al col·legi.
__a
veure, mare, dis-me tres raons per tindre que anar jo al
col·legi__l'hi diu el fill a l mare. I ella va i li respón:
primera:
Perquè és dilluns.
segona:
perquè és hora d'entrar.I
tercera:
perquè ets el director...
Ara
va i resulta que a mi em passa la mateixa. Qui m'ho havia de dir!
Ai!,
amb tot i això, per sort anem madurant, que no és poc. No basta
donar lliçons, també s'han d'aprendre. La vida s'ha de plantejar
com un aprenentatge constant; com ara l'aprenentatge de la
solitut...Em fa l'efecte que és un dels que impliquen més
dificultats.
Perquè
veja'm, de menuts a l'escola un treballa per anar a mostrar-li-ho a
la mestra i rebre la consegüent aprovació...Això constitueix un
motiu per guanyar la pròpia autoestima, que de nou potenciarà
l'aprenent per perseverar amb l'esforç i seguir obtenint resultats
possitius; que així mateix hi reafirmaran a l'alumne en la
satisfacció de l'aprentatge.
Després
que s'han superat algunes etapes, s'han abandonat un grapat de somnis
i s'han desestimat les darreres il·lusions residuals; llavors és
quan es pren consciència de la pròpia individualitat. Has arribat a
un món interior que comença a prendre forma, i té una raó
d'existir quan un es troba preparat per esplorar-lo.
Del
nombre de persones amb les que un es relaciona, se sol preservar
només les que són significatives; dels gestos, les paraules, les
accions; els autèntics; de les situacions divertides, la gioia; dels
records, els màgics, de les paraules, les dolces i les sabies...
Comentaris