Cròniques Personals
45
Amb
la meua ignorància, un fa un cert temps, vaig arrribar a pensar que
possiblement no tornaria a escriure mai més. Tanmateix amb la
pràctica disciplinada de l'escriptura vaig assolir un grau
d'equilibri emocional que em permetia una vida satisfactòria.
Després
d'un segón curs a aquests centre, he tingut l'oportunitat de veure
marcides les meues esperances, els projectes frustrats...la meua
persona a punt per ingressar a la cofradia del sant gabinet
terpàutic...és a dir, tot un goig! . He de concebre un altra forma
de viure, de treballar sense que em coste la pell. He de ser
intel·ligent i fer-me amb la fòrmula que em permeta una convivència
tolerable; treballar sense esgotar totes les energies...Comptat i
dabatut, una treballa per viure, no a l'inrevés...
Quan
arribes a un nou centre sol ocorrer que, apenes passen els primers
dies, t'adones de que has quedat aixampada a la xarxa d'0dis,
d'insatisfaccions i resentiments, que ja existeix dins del grup humà
format pel professorat "d'acollida". De vegades tens la
sensació de que no ets acceptada, els altres no et permeten
d'integrar-te, et sens tractada com una intrusa, et negen la més
elemental cortesia el més mínim respecte...No se't perdona la més
lleu manifestació d'individualitat, i si no respons al gregarisme
existent, com si respons, sempre ets considerada com un cos estrany.
Tan prompte arribar, heretes els seus odis i resentiments, tot
ignorant que existeixen i quín motiu els ha generat. Així que ben
aviat acabes perplexa, confusa i farta, que és com jo en trobe ara.
No
cauré a la temptació, però, d'abandonar; massa vegades he hagut
d'eixir fugint...Ara no pense fer-ho, acabaré aquest curs, molt
demalgrat, acabaré amb la coordinació, i mai més, mai, m'oferiré
espontàniament per cap càrrec. Per al proper curs m'ho montaré per
solucionar els problemes a la meua manera: Una estreta comunicació
amb els pares, incrementar l'atenció a l'alumnat, tan pel que fa a
la conducta com al rendiment acadèmic. Això, evidenment, implica
més correcció, més preparació de classes, augment del propi grau
de creativitat i d'organització...
Pel
que fa al rendiment de l'alumnat, he de preveure una gran quantitat
de fitxes autocorrectives, d'entreteniments, lectures, treballs de
tutoria, normes d'urbanitat...
Això
suposa refondre tota l'experiència obtinguda al llarg de tota la
vida professional, amb una activitat creativa i una sèrie de
materials rigorosament seleccionats per tal que siguen de gran valor
motivador i generador de vivencies emocionalment intenses.
Tinc
tot l'estiu per davant: dos mesos, per anar determinant el perfil
d'aquests recursos i les línies d'actuació. Es un nou desafiament,
atèsa l'última reforma ediucativa. Pel que fa al "equip
directiu", més val "passar" que obtindre res
d'aquesta gent.
Ara
em trobe més calmada. La màgia de posar en solfa els sentiments,
pensaments i accions, torna a funcionar com per encanteri; s'esmuny
la insatisfacció, el desconcert, la barretja angoixosa de sentiments
contradictoris i d'energies intenses...Em retrobe, en aquesta
reflexió per canviar actituts d'una forma coherent. Vaig entenent,
encara que em dolen la mesquinesa, les petites misèries personals,
la mediocritat d'uns egos temorosos, aferissats a les seues velles
imatges, sempre cercant seguretats impossibles, que no aconseguiexen
consolidar per sí mateixos... llaunes buïdes de sentit, oposició
sistemàtica per tal d'autoafirmar-se, de sentir-se algú, de generar
algún mínim afalag a la vastíssima mar de la indiferència, tot i
que al pitjor del casos només fos per antipatia, repulsió...Quin
fàstic! sempre igual, aquesta història és un vell disc de vinil
ratllat, que no para de sonar a un aparell anacrònic. Quines vides
tan missèrrimes.
Altra
cosa que he de preparar és la prova inicial, per veure a quin nivell
arriben els nous alumnes, i conservar-la.
Aquest
treball paga 325.000 pts. netes; l'Administració deuria començar a
pensar en abonar el cost als treballadors de l'Enseyament Públic,
clar que la major part apenes justifiquen la meitat o menys d'aquests
honoraris, i els altres encara haurien de pagar per fer els fantasmes
de forma gratuita!. De vegades em venen ganes d'abandonar aquesta
professió, que m'apassiona. Pobres exemples podem aportar-los a les
noves generacions, quin babatge tant inconsistent els proporcionem
entre l'Aministració de l'Estat i els mateixos professionals; la
major part dels quals no són ensenyats sinó tan sols funcionaris.
I
mentrestant no és d'estranyar que dia per dia vagen perdent-se els
valors, i que la joventut creixca buida i siga narcisista i negada
per qualsevol esforç o disciplina, que no els proporciones una
satisfacció inmediata. Quan trist esguarde l'horitzó.
Comentaris