diumenge, 3 de gener de 2016






                  Cròniques Personals


                   45


Amb la meua ignorància, un fa un cert temps, vaig arrribar a pensar que possiblement no tornaria a escriure mai més. Tanmateix amb la pràctica disciplinada de l'escriptura vaig assolir un grau d'equilibri emocional que em permetia una vida satisfactòria.

Després d'un segón curs a aquests centre, he tingut l'oportunitat de veure marcides les meues esperances, els projectes frustrats...la meua persona a punt per ingressar a la cofradia del sant gabinet terpàutic...és a dir, tot un goig! . He de concebre un altra forma de viure, de treballar sense que em coste la pell. He de ser intel·ligent i fer-me amb la fòrmula que em permeta una convivència tolerable; treballar sense esgotar totes les energies...Comptat i dabatut, una treballa per viure, no a l'inrevés...

Quan arribes a un nou centre sol ocorrer que, apenes passen els primers dies, t'adones de que has quedat aixampada a la xarxa d'0dis, d'insatisfaccions i resentiments, que ja existeix dins del grup humà format pel professorat "d'acollida". De vegades tens la sensació de que no ets acceptada, els altres no et permeten d'integrar-te, et sens tractada com una intrusa, et negen la més elemental cortesia el més mínim respecte...No se't perdona la més lleu manifestació d'individualitat, i si no respons al gregarisme existent, com si respons, sempre ets considerada com un cos estrany. Tan prompte arribar, heretes els seus odis i resentiments, tot ignorant que existeixen i quín motiu els ha generat. Així que ben aviat acabes perplexa, confusa i farta, que és com jo en trobe ara.

No cauré a la temptació, però, d'abandonar; massa vegades he hagut d'eixir fugint...Ara no pense fer-ho, acabaré aquest curs, molt demalgrat, acabaré amb la coordinació, i mai més, mai, m'oferiré espontàniament per cap càrrec. Per al proper curs m'ho montaré per solucionar els problemes a la meua manera: Una estreta comunicació amb els pares, incrementar l'atenció a l'alumnat, tan pel que fa a la conducta com al rendiment acadèmic. Això, evidenment, implica més correcció, més preparació de classes, augment del propi grau de creativitat i d'organització...

Pel que fa al rendiment de l'alumnat, he de preveure una gran quantitat de fitxes autocorrectives, d'entreteniments, lectures, treballs de tutoria, normes d'urbanitat...

Això suposa refondre tota l'experiència obtinguda al llarg de tota la vida professional, amb una activitat creativa i una sèrie de materials rigorosament seleccionats per tal que siguen de gran valor motivador i generador de vivencies emocionalment intenses.

Tinc tot l'estiu per davant: dos mesos, per anar determinant el perfil d'aquests recursos i les línies d'actuació. Es un nou desafiament, atèsa l'última reforma ediucativa. Pel que fa al "equip directiu", més val "passar" que obtindre res d'aquesta gent.

Ara em trobe més calmada. La màgia de posar en solfa els sentiments, pensaments i accions, torna a funcionar com per encanteri; s'esmuny la insatisfacció, el desconcert, la barretja angoixosa de sentiments contradictoris i d'energies intenses...Em retrobe, en aquesta reflexió per canviar actituts d'una forma coherent. Vaig entenent, encara que em dolen la mesquinesa, les petites misèries personals, la mediocritat d'uns egos temorosos, aferissats a les seues velles imatges, sempre cercant seguretats impossibles, que no aconseguiexen consolidar per sí mateixos... llaunes buïdes de sentit, oposició sistemàtica per tal d'autoafirmar-se, de sentir-se algú, de generar algún mínim afalag a la vastíssima mar de la indiferència, tot i que al pitjor del casos només fos per antipatia, repulsió...Quin fàstic! sempre igual, aquesta història és un vell disc de vinil ratllat, que no para de sonar a un aparell anacrònic. Quines vides tan missèrrimes.

Altra cosa que he de preparar és la prova inicial, per veure a quin nivell arriben els nous alumnes, i conservar-la.

Aquest treball paga 325.000 pts. netes; l'Administració deuria començar a pensar en abonar el cost als treballadors de l'Enseyament Públic, clar que la major part apenes justifiquen la meitat o menys d'aquests honoraris, i els altres encara haurien de pagar per fer els fantasmes de forma gratuita!. De vegades em venen ganes d'abandonar aquesta professió, que m'apassiona. Pobres exemples podem aportar-los a les noves generacions, quin babatge tant inconsistent els proporcionem entre l'Aministració de l'Estat i els mateixos professionals; la major part dels quals no són ensenyats sinó tan sols funcionaris.

I mentrestant no és d'estranyar que dia per dia vagen perdent-se els valors, i que la joventut creixca buida i siga narcisista i negada per qualsevol esforç o disciplina, que no els proporciones una satisfacció inmediata. Quan trist esguarde l'horitzó.  
Publica un comentari a l'entrada