Despedida y broche de oro

                                       

Dijous, 31 agost 1995


No facis als altres el que vulguis que et facin a tu; pot ser que tinguin gustos diferents.

George Bernard Shaw, escriptor irlandès (1856-1950)


Trons i rellampecs, s'acaba l'estiu per dissort. Ho tinc tot tancat a cal i canto i al pis i fa calor. He eixit a fer una volta amb bicicleta. Estic millor del que pensava, la lesió lumbar no és tan greu, si de cas quelcom de descalcificació. Tractament?, rehabilitació, aquesta vegada me la faré jo mateix. A l'última, al gabinet de rehabilitació em penjaren del coll, cada sessió. Em vaig jurar pels meus morts que si no finia, no m'havien de veure mai més.

He passat uns dies molt dolents, sense esmà, sense forces...Ara sembla que torne a recuperar-me. De vegades em sent -m'he sentit aquests dies- desesperançada. Com si res no pagara la pena de viure. Ahir, tot i els meus pro pòsits d'estalviar em vaig comprar dos jerseis per conjuntar-me un parell de faldes. Ho vaig encertar, crec, però... ma, que he de ser valenta per aconseguir allò que em propose. La vida no em regala res.

Divendres me'n aniré a Madrid per assistir a un Seminari sobre Intercultura. Ara n'estic més tranquil·la. Amb tot l'assumpte de l'Andreu rodant-me pel cap. Ell, com era d'esperar, no ha presentat cap canvi actitud, és a dir,

----- Message truncated -----