Memòries d'una mestra
Introducció
Fa temps que vaig deixar l'escola.
Quan vaig rebre el comunicat mijançant es posava punt i final a la meua carrera de mestra, de sobte vaig sentir un alleugerament, per les meues patologies. Havien arribat a un punt que totes elles en conjunt formaven una combinació realment alarmant. Fins a l'estrem que llegia una y altra vegada el dictamens dels metges i em sorprenia a mi mateix…Quan treballes en aquesta professió i tant de temps, la fi del trajecte sempre es veu molt lluny, a tal punt que sents que no acabaràs mai.
Han passat molts any des que vaig deixar el col·legi, els alumnes de la meua tutoria i els altres que hi eren al primer cicle de Secundària, als quals impartia la meua especialitat de català-valencià també. Això deia el dictamen dels metges, encara que no m'ho acabava de creure. Vaig haver de dir-ho a l'alumnat, i a mi mateix i moltes, moltes vegades fins interioritza-ho. "No tornaré mai més a l'escola" "Llum, ja no tronaràs a l'escola…"
Vaig deixar d'anar. Y el temps va seguir passant i yo no em trobava amb forces per desempaquetar els materials escolars, els records dels alumnes, els meus llibres, els seus regals, tot ho havia col·locat a unes caixes de cartó, y en Joan Verdú em va ajudar a carregar-les al cotxe. Com que la veu no m'eixia de la gola, no em vaig acomiadar gairebé de ningú.
Y vaig deixar passar el temps.
Hui, m'he ficat a ordenar les caixes que conserve plenes de quaderns, fulls, redaccions, dibuixos i diversos treballs dels meus alumnes i m'he dit: "Llum ja es hora de que revises el llegat dels teus alumnes". Sí, era cert, ja no tenia cap motiu per ajornar-ho més. Així que vaig pensat, manera de que no es llance a perdre, m'ho passaré a l'ordinador i mentres ho recorde.
Així és com ha nascut aquest projecte de deixar constància d'alguns escrits que em van dirigir. Llàstima que no puga reproduir els dibuixos i les lletres boniques de coloraines que feien en determinades ocasions.
Y aquí va la primera que m'ha vingut a mà. Diu:
Hola Llum, te he escrito en lineas para no torcerme. Bueno quiero hacerte unas preguntas. ¿Te gusta esta letra?. Esta mañana cuando has dicho, "Yo creo en vosotras" ¿También te referias a mi?
¿Estoy mejorando?. Bueno, a lo mejor a ti te dé igual decirmelo a la cara, pero mejor por carta.
Quiero, POR FAVOR, que me contestes a mis preguntas en una carta.
Puede que tú no, pero yo te escribiría hasta… bueno, hasta siempre.
Cuando me contestes, por favor, que no haya nadie. Puedes decirme: Amalia, ahora esperate y me la das, porque paso de Carla Endiro o alguien quiera leerlo y me digan PELOTA.
¡Aunque me da igual!
Bueno, y te recuerdo:
GRACIAS
mira detrás……….>
Bueno, ya me la darás cuando la contestes y quiero que sepas que por tu parte eres mi profe y
por otra ¡UNA BUENA AMIGA! Te diré, si no te importa, mis secretos. Te dedico este grafiti.
LLUM Y NATALIA SIEMPRE UNIDAS.
y contesta pronto
Comentaris