Un pont de mar blava
Ara, més que mai, necessitem eixe Pont de mar blava, que uneixca els països del sud de l'UE Irlanda, Portugal, Espanya, Italia, Grècia, Xipre...i a tots els països del món en l' empresa de recuperació de la dignitat humana. El somni d'una unió fraternal que servirà per unir-nos els uns als altres, per ajudar-nos, per completar-nos, per fer-li front a les adversitats...
No cal insistir, mirem endavant, construïm entre tots nosaltres eixe Pont de mar blava, la mar blava, que va somiar el poeta Martí i Pol, eixe Pont que li posà els pilars la música Lluis Llach, eixos càntic, eixes veus...eixes imatges que ens omplin els ulls en una visió amplia del món. Un món solidari on tots els pobles que hi habiten es donen la mà per superar les dificultats. Un món que es pot unir a través d'aquest pont de mar blava. Escolteu aquest càntic, canteu-lo fins que el desig d'esperança brolle també del cor del pobles més desvalguts.
(Disculpeu aquesta persentació impresentable, és qüestió dels mecanismes inters del bloc.)
ARA MATEIX
Miquel Martí i Pol
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Car dels prodigis
que aunciaven traumaturs insignes
no s'ha complert, i els passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de bubtes i renúncies
en que els sorolls ofeguen les paraules
i amb molt miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val ni l'enyor ni la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei i per corbata,
quan sortim al carrer tenim a penes
el que tenim i prou l'espai d'història
concreta que ens pertoca, ni un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
que tot està per fer i tot és possible.
Comentaris