La serp i el riu

L'ERM DE LA GRAN BOLA TRANSLÚCIDA

Després passàrem per la confluència de la Mort, dita així perquè, on el nostre riu rebia per l'esquerra els cabals d'un afluent, hi havia dues torres bessones en forma de carrets de fil, que, mig clavillades, amenaçaven enfonsar-se i destruir una gran vall, amb els seus poblets. Nosaltres contribuírem apuntalar-les, amb risc de les nostres vides i a costa d'afrontar el malefici que gravitava sobre tots aquells qui gosassen acostar-s'hi: era tot el que podíem fer, i ho férem. Però aquest episodi filantròpic, no solament respecte als habitats d'aquella zona, sinó a nosaltres mateixos, que anàvem més avall, i a tota l'espècie humana, que venia a continuació, no fou res en comparança amb la prova que sofríem tot seguit, gairebé sense parar-hi esment, a l'Erm de la Gran Bola Translúcida. El nom d'aquest paratge, que comprimia una revolta còncava del riu, li venia d'una gran esfera de vidre, alta com la catedral més alta, i grossa com la bola més grossa, però ben certa que era, encaixada entre dos pujols. Al seu davant, seia una immensa multitud, molt més nombrosa i molt més atenta que les que en temps remotíssims assistien als sermons que els vells profetes feien en les muntanyes. L'anfiteatre que s'hi havia format, llis i polit com el marbre, a força de culades, no tenia ni una sola brosseta. Ens acostàrem a veure aquell espectacle, amb tot d'aprensions. No podíem passar-lo per alt, si un dia volíem fer l'inventari de les estupideses humanes. Davant l'embajocament general, un personatge minúscul, de multicolors ales de papallona, s'acostava per derrere de la Bola, i, desseguida, automàticamet, apareixia per l'altre costat, decara al auditori, la seua imatgre acrescuda i important. Però no sempre aquest truc sortia bé, sinó que de vegades ratlles transversals irisades li desfiguraven les faccions grotescament. Aleshores, els espectadors, sense la defensa del sentit de l'humor, s'enfadaven. Però, quan tot funcionava correctament 

i l'amplificació reixia, no gosaven respirar, compte d'aplaudir frenèticament, com se suposava que passava en les antigues multiplicacions dels pans i dels peixos. I era que, davant l'espectacle que continuament oferia la Bola, ni tan sols pensaven a menjar, tantes eren les qualitats alimentàries de la visió. Un petit i espavilat personatge, que al meu company li recordà l'infant que sabia fer versos sense paraules, i que prenia notes sobre el que creia llegir al llom de la Serp, ens assabentà que aquell qui hi restava molt de temps no trobava després el camí de retorn a casa seua i vagava sense memòria per a l'eternitat.