Memòries de la desmemòria /115
Saber envellir és l'obra mestra del seny i una de les parts més difícils de
l'art de viure.
Henri Frédéric Amiel, escriptor suís de llengua francesa (1821-1881)
A l'estació de Nàpols, mentre esperava el tren, em sentia vella i cansada. Enyorava el meu habitatge, l'ordre regular dels dies i les hores, la comoditat de l'espai propi, el meu germà…Tan sols li havia enviat un parell de postals escrites a correcuita. El tren trigaria encara al voltant d'un hora. Paciència. Vaig seure a un banc. L'equipatge controlat. Quina son. Només tenia ganes de dormir o si més no relaxar-me. Em va venir al cap l'imatge de Paolo. Quan ens trobaren a les escales del sumptuós resturant on em dugué Vittorio.
__No es posible.
__No sé si ho és però sembla que si.
__Il tuo nome…No, no me lo dicas…Marina. Cosa fai per qui?
__Te sigo el rastro como un sabueso.
__No sabes cuanto te he recordado. Nos perdimos la pista en Chianciano. E allora, cosa fai?
__Estoy con un amigo.
__Italiano?
__Romano. Es muy amable y gentil.
__Amable y gentil. No seas cursi. De verdad te interesa un hombre así? Te has sentido sola. Déjame que te mire. Tus ojos, tus ojos de mar al atardecer.
__En cambio en los tuyos siempre encuentro una chispa de ironía, siempre.
__Tengo media hora antes de mi actuación. Ven conmigo.
__A dónde. No me cojas tan fuerte me haces daño. Así està mejor.
Un ampli mirador s'obria esplèndit front al mar. Vam ocupar un gronxador a tocar d'una bugambilia que queia amb cascada de flors carmesi darrere nostre. S'olorava en l'aire el salitre de l'aigua, i la fragancia de les glicines i els narcisos. Quan ens van dur les begudes els nostres ulls es van trobar per sobre els gots. Paolo em portava uns anys. No, no era un Adonis, però resultava intensament atractiu. Era la vivacitat dels seua ulls. Unes espurnes enjogassades l'hi resplendien mentre parlava, mai no massa seriosament. Això em tranquilitzava. Dominava el joc de la seducció n'era clar, tot i que amb mi no el feia servir, o no tant com solia.
__Vendrás a mi país? Me gustaría volver a verte. Eres un tipo…gratinado de impostura…
__Em va mirar entornant els ulls sense deixar de mirar-me.
__I tu la dama de la sonrisa triste, que despierta mi sensualidad dormida. Déjame que te bese la mano…el cuello...la frente... el cabello…Sin duda volveré a tu país.
L'arribada del tren em va sobtar. Vaig alçar la mirada i encara vaig trigar uns segons en adonar-me d'on hi era.
Comentaris