Les ziga-zagues del risc

…homes esquelètic i ulls enfonsats furgaven en les entranyes de la terra,

La joia d'haver escapat per un pèl del doble nus d'aquelles dificultats, entre el remolí d'enmig i les vores devastades, no ens féu adonar a temps, ni al meu company ni a mi, de la nova contingència que ens sobrevenia. El curs del riu marcà un revolt molt acccentuat, i la nostra proa tocà lleugerament contra un lledoner de la riba. En marcà un altre, i ara fou la nostra popa que fregà les arrels d'un xop de la riba contraria.

 Començaren a banderejar d'un costat a l'altre, perdut el control. Les post de la coberta cruixien, el pal vacil·lava. I , mentre jo m'abraçava a aquest, perquè no s'assoltàs, el meu company tractava de recuperar el rumb, manejant vigorosament la canya del timó. Hauríeu de preveure aquest risc, si us decidíreu a fer pel vostre compte el viatge, per no córrer-ne cap d'innecessari. Però, si el corrieu perquè crèieu que era per a un fi de bé, millor seria que estiguésseu preparats per a superar-lo.

 D'aquell destret, nosaltres ens eixiríem com poguérem, amb una bona dosi de sort. Per si de cas us resulta d'utilitat les nostres obligacions i la nostra experiència, us diré que aquelles contraccions del llom del riu es devien, potser, al fet que, no lluny d'allí, en l'anomenat Camp de les Terrisses i Altres Matèries Ocultes, homes esqueletics i ulls enfonsants furgaven en les entranyes de la terra, amb l'aferrissament dels buscadors d'or, i que la terra, en sentir-se irritada per les pessigolles que li feien amb els seus pics i les sues pales, s'encollia en mil replecs convulsos, com si ploràs i rigués alhora, els quals al seu torn, agitaven les aigües. Encara deuen ser-hi, picant i picant, aquells fantasmes, perquè el seu afany semblava insaciable, i, per molt que hi hagen trobat d'ençà aleshores, molt més és, sens dubte, el que ells creuen que els queda per trobar.

 No és fàcil, per contra, que l'avinentesa del vostre pas coincidesca amb l'aparició dels esporàdics Ulls de l'Interior, que nosaltres sí que tinguérem ocasió de veure, i on piràmides humanes imitaven reverencialment la figura dels negres brolladors fins que un cop de vent les tombava. No fóra impossible que haguessen tornat a alçar-se, i en aquest cas sí que podríeu veure-les. Però ho fóra més que els brolladors que hi vam veure nosaltres no s'hagen extingit, si mai foren tals, i no sols una ombra.