1. EL VIATGE





                              
EL CAP DE LA SERP









Si haguésseu eixit de la Ciutat amb nosaltres, per acompañarnos en l'expedició que el meu  company i jo, membres d'una famosa Societat Científica, l'objetiu de la qual era salvar tot el que es podia salvar del patrimoni col·lectiu, emprenguèrem per recórrer el llom d'una Serp, hauríeu pujat primer al cim de la Cara Roja, centre i punt d'unió de les muntanyes que s'escampen per tot el nostre país. Des d'allí, després d'haver-nos-en fet una idea a vista d'ocell, fins als seus confins, ens hauríem adreçat, junts, cap al nord-oest, a trobar la Boca del Riu. En aquest paratge irrepetible, hi hauríeu vist aparèixer, des de la negror d'una cova immensa, les seues aigües subterrànies, les quals, dividint-se en dos braços simètrics, donaven forma al cap de pedra de l'ofidi, tot semblant al cor d'un home, com s'hauria complagut a ex- plicar-vos el meu company, i retingut allí per sempre davant l'imatge líquida del seu propi naixement.

Arbres i plantes, ocells i bestioles que, en la vostra vida cuitadana, creieu inexistents o extingits, us haurien escortat en l'accidentada excursió que haurieu fet a la ribera. Després de passar una nit de prova en un abric prehistòric, un infant nu, com la inocència que tots vestim algun dia, després de salvar-nos la vida, us hauria lliurat l'Obsequi del Passat, que us ajudaria a entendre el Present i a afrontar el Futur, amb un mínim d'esperança. O tal vegada, un altre infant nu, més entremaliat, hauria pogut ensenyar-vos a fer versos sense paraules, però que us haurien donat les claus del llenguatge. Després hauríeu contemplat com els dos corrents reciprocs es reunien més avall, sobre el bescoll de la Serp, amb la remolinada alegria de la metamorfosi. Encaixonades entre cingles verticals de més de dues-centes braces d'altura, haurieu sentit córrer les aigües, tumultuoses, enjogassades, curs avall, i haurieu començat a sentir la necessitat de donar, a cada arbre i a cada ocell, un nom distint, per distingir-los i identificar-los.

 Havent passar pel vidre que separa les sensació de més lluny de la sensació de més a prop, secret que no es pot revelar i que cadascú ha de resoldre per ell mateix, entrariueu en un espai meravellós. Per a confirmar-vos en aquesta nova realitat, podríeu fer el conjur del gest repetit, que consisteix a rebotre per segona vegada una canya amb la qual us havíeu escurat el fang de les sabates contra la soca d'un freixe, d'on s'envoltaría un ocell de plomatge obscur.  





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies