Fibromialgia

El malats de fibromialgia sempre hem d'estar amb l'antena parada, és a dir, receptius, no donar mai -hui per hui- l'assumpte per conclòs. Acabe de rellegir l'experiència que una companya explica al seu bloc, paga la pena escoltar el seu testimoni.




 http://stopfibromialgia.blogspot.com/, 




A mi, després de tota la meua trajectòria, he arribat a la conclusió de que esta malaltia deu tenir diversos abordatges. Atès que no hi ha unitat de criteris per part dels especialistes, els afect@ts hem de mantenir una actitud d'alerta expectant. M'explique. Una vegada s'ha trobat un metge amb el qual es pot establir una bona connexió, hem de preparar-nos a treballar en equip. No podem esperar receptes màgiques que ens proporcionen la salut i el benestar definitiu, ni amb fàrmacs ni amb teràpies, única i exclusivament. Sinó que hem de mentalitzar-nos que la nostra malaltia ha de passar per un enfocament eclèctic, és a dir hem de treballar en equip amb el  metge o metges que ens tracten, implementant unes tècniques terapèutiques diversificades que inclouen des d'una dieta especial fins un estil de vida diferent ; aportant als metge/s informació veraç, confiança i voluntat per tal de comunicar-li el avanços i retrocessos que anem observant al llarg del tractament- que pot durar tota la vida-.


Una altra peculiaritat d'esta malaltia és que des de l'inici s'han d'obrir diversos fronts. La medicació és útil si està adaptada a les nostres característiques individuals, però no és suficient. Com diu molt bé la nostra amiga Mercè, l'alimentació és fonamental. Tot i que no és sols això, el règim de vida, actitud positiva, control de l'estrés i total col·laboració del pacient, també són fonamentals. I, sobretot, assumir la nostra condició de malalts crònics.


Un altre cas curiós és el d'Eva Martin http://yotuvefibromialgia.blogspot.com 


Eva, quan es va curar de la malaltia, va penjar la seua carrera d'ingeniera i es dedicà a formar-se com terapeuta. Increíble. No deixeu de visitar el seu bloc. Llegiu poc a poc tot allò que ella explica. A mi em va impactar. I cada vegada que visite el seu bloc aprenc coses noves, que incorpore, en la mesura que puc, al meu dia a dia. I finalment vos comentaré una vivència personal.


Als 34 anys jo tenia tots els símptomes de la fibromialgia des de l'adolescència, però allò aleshores, com sabeu, no tenia nom. Cap metge dels molts que vaig visitar em van dir de què patia. Només un detall, no podia dur la bossa penjant del muscle. Els meus dolors de esquena apareixien a les plaques com unes zones obscurides. Un metge em va comentar que allò no ho havia vist mai. I em van enviar a una clínica de rehabilitació, la qual cosa suposava desplaçar-me a la ciutat tres vegades per setmana. Llavors portava el meu treball professional, tenia marit i tres fill. A més als prospectes d'alguns dels fàrmacs que prenia, vaig llegir que es recomanava per als malalts amb demència senil...


A les poques sessions se'm va encendre el "bombillo" i vaig pensar, per a estar venint a rehabilitació amb tot allò que comporta, m'estime més apuntar-me a un gimnàs i assistir a classes de dansa. Dit i fet. Em vaig comprar unes malles ben boniques i tota la resta de l'equip. Jazz. Ma de sant. Al cap d'unes poques setmanes, els dolors havien minvant espectacularment, l'intestí se m'havia regulat, vaig deixar de fumar, vaig abandonar l'alcohol, les begudes d'alta graduació, la depressió va tocar el dos, el cos se'm va modelar i em sentia comentaris molt afalagadors sobre el meu aspecte...Des d'aleshores no he deixat de fet exercici físic regularment...


No m'he curat, la malaltia, però, ha esdevingut una forma bastant benigna de fibromialgia.