Dispersió

foto: Llum Sánchez
Torne de viatge. Al meu habitatge m'espera l'absència. Deixe l'equipatge a l'entrada i visite les estances plenes de silenci. Camine amb passos lents, com si temera despertar algú o alguna cosa. Aparte la cortina de la sala i mire a l'exterior. Un sol tímid guaita entre els núvols de merenga, que esclaten sobre un blau esvaït. Els arbres lluïxen els primer brots i les plantes del parc es mostren fresques i un verd xarolat. Quina pau...No m'havia adonat que enyorara tant els paisatge quotidià.

Els meus companys de viatge arribaren a l'hora prevista. Uns dies a casa. Sí, eren festes. Millor, millor, diuen, volem veure-ho tot. Tot?. Un somriure escèptic. Prenen possessió del meu espai que serà seu també per uns dies. La taula parada amb estovalles ben netes, vi i un plat de la cuina tradicional recent fet.  Xarrar, menjar, beure. Brindem pel viatge. A les postres, pastes d'ametla i ron de Jamaica. Volem eixir de festa. No fotes, tu!. A que creus que hem vingut? Bo, després no vos queixeu. I demà  a visitar...Ja comencem...Pel matí vaig escoltar els sorolls del bany. Cafè, llet i besqüit casolà. Uf, quin descans. Em torne al llit.

El que més m'atribula dels vols són les requisitòries que calen per veure't asseguda i cordat el cinturó de seguretat. Controlar l'equipatge, la documentació...els detalls, tractar de fer-los encaixar com si foren les peces d'un trencaclosques. I la son. En arribant a l'hotel, ostres, Dèlia, com has pogut pegar amb un lloc...tan així?. Sabia que t'agradaria. És total, estil anys trenta...i el bar...jazz de fons, mobiliari a joc i fotogrames de "pel·lis" d'abans de la guerra. Les habitacions són massa, el moblatge, les cortines, la  banyera de pedra marbre...Va, xiquetes no badeu si no quan baixem a la cafeteria...Espera, Blai, un toc d'època, el barret calat fins a les celles i les calces de cristall. Perfecte, Toia, deixa que et fassa una foto. Sou un parell de macacos. I què?

Museus, palaus, exposicions, compres...Ja comencem. Al cap d'unes hores s'acusa el cansament. Ens tombem a terra sota l'ombra imperfecta d'un pi i fem la sesta. Per la nit al teatre. Pel matí...Afanyeu-se que no arribem. A les onze tanquen la cafeteria. Redeu, m'hi quedaria al llit a passar el dia. Au, esta nit baixarem a prendre una copa i escoltar música.

El tren lliscava sobre els rails. Què, ja hem arribat, on? Au, vinga, prendrem un taxi. I demà...Necessite dormir una setmana. Però et conformaràs amb unes horetes, bonica. No puc...El teu torn per al bany...Deu meu i hui que em pose?. L'apartament és al centre de la CIUTAT. Per on comencem?. Hui és el dia de la vaga. Esta nit veure'm com ha anat tot. Tant de bo l'hagen fet fins les pedres. Propose que cadascú s'el·labore el seu itinerari. Aprovat per unanimitat. Jo aniré a passejar pel Sena. A mi cerqueu-me als monuments, catedrals, museus, parcs...,cementeris. Bo, ho confesse, sóc una enamorada del barri de Monmatre...

Uns dies plens de plans alguns potser irrealitzables, d'altres complidament aconseguits. La mirada es perd a la bellesa dels entorns, a les aigües que viatgen sota els ponts, als carrers plens de gents d'arreu el món. L'aroma del cafè es barreja amb la de la ciutat. Quasi que ja ens coneixen a la boulangegui, on anem tots els matins a pels croissants. Sovint sona algun dels tres telèfons. Noticies a la TV3. La vaga ha estat un èxit!