Cada dia un conte
COS DE DONA de Ryonusuke Akutagawa
Una nit d'estiu, un xinés que li deien Yang es despertà amb una calor insuportable. Panxa en avall, el cap entre les mans, teixia fogoses fantasies quan es va adonar que una puça avançava per la vora del llit. A la penombra va veure arrossegar el petit llom, que brillava com la plata, camí del muscle de la seua dona que al seu costat jeia nua, profundament dormida, la cara i el cos girats cap a ell.
Observant l'avenç indolent de la puça, Yang reflexionà: "Una puça necessita una hora per arribar a un indret que està a dos o tres passes de nosaltres, a més de que tot es reduix a un llit. Quina vida més tediosa seria la meua d'haver nascut puça..."
Entre aquests pensaments, la seua conciència començà a enfosquir-sei, sense adonar-se, acabà enfonsant-se en un trànsit estrany que no era ni somni ni realitat. De sobte va veure, tot meravellat, que la seua ànima havia penetrat el cos de la puça, la qual seguia avançant pel llit sense pressa, atreta per un amarg aroma de suor. Allò no era l'únic que l'inquietava, la situació era tan misterosa que ell no podia acabar-s'ho.
Al camí, una alta muntanya més o menys arrodonida semblava suspesa del seu cim com una estalagtita, alçant-se allà lluny i descendint vers al llit. La base mig redona de la muntanya tenia l' aspecte d'una magrana tan roja que donava la impressió d'albergar foc. Llevat d'aquesta base, la resta de la muntanya era d'un color blanquinós, fet d'una massa nívia, tendra i suau. La vasta superfície de la muntayna banyada en llum llençava un llustre a penes ambarí i dibuixava un arc d'exquisida bellesa; pel que feia a la vessant obscura, refulgia blavosa sota la lluna.
Atònit, amb els ulls ben oberts Yang mirà aquella muntanya d'inusitada bellesa. Amb enorme sorpresa va comprovar que la muntanya era un dels pits de la seua dona. Deixant a banda l'amor, l'odi y el desig carnal, Yang va contemplar aquell pit immens com una muntanya d' ivori. Ple d'admiració va romandre una bona estona atordit davant aquella imatge irresistible, aliè per complet a l'agra aroma de la suor. No havia estat conscient, fins que es va tornar una puça, de la bellesa de la seua dona.
Una nit d'estiu, un xinés que li deien Yang es despertà amb una calor insuportable. Panxa en avall, el cap entre les mans, teixia fogoses fantasies quan es va adonar que una puça avançava per la vora del llit. A la penombra va veure arrossegar el petit llom, que brillava com la plata, camí del muscle de la seua dona que al seu costat jeia nua, profundament dormida, la cara i el cos girats cap a ell.
Observant l'avenç indolent de la puça, Yang reflexionà: "Una puça necessita una hora per arribar a un indret que està a dos o tres passes de nosaltres, a més de que tot es reduix a un llit. Quina vida més tediosa seria la meua d'haver nascut puça..."
Entre aquests pensaments, la seua conciència començà a enfosquir-sei, sense adonar-se, acabà enfonsant-se en un trànsit estrany que no era ni somni ni realitat. De sobte va veure, tot meravellat, que la seua ànima havia penetrat el cos de la puça, la qual seguia avançant pel llit sense pressa, atreta per un amarg aroma de suor. Allò no era l'únic que l'inquietava, la situació era tan misterosa que ell no podia acabar-s'ho.
Al camí, una alta muntanya més o menys arrodonida semblava suspesa del seu cim com una estalagtita, alçant-se allà lluny i descendint vers al llit. La base mig redona de la muntanya tenia l' aspecte d'una magrana tan roja que donava la impressió d'albergar foc. Llevat d'aquesta base, la resta de la muntanya era d'un color blanquinós, fet d'una massa nívia, tendra i suau. La vasta superfície de la muntayna banyada en llum llençava un llustre a penes ambarí i dibuixava un arc d'exquisida bellesa; pel que feia a la vessant obscura, refulgia blavosa sota la lluna.
Comentaris