RAIMON, irónic, líric, cívic




A l'últim número de l'AVENÇ ve una excel·lent entrevista al genial cantautor de Xàtiva a càrrec d'Antoni Bastida en la que repassa àmpliament la seua vida i obra. A través de la seua conversa a un bar sorollós del Raval de Barcelona, el barri on viu fa molt anys, ens refresca la memòria sobre les contingències de la seua la seua formació, la seua evolució personal, i els moments decisius que van anar constituint la seua personalitat humana i artística. Entre els dos, entrevistat i entrevistador, ens donen l'oportunitat de recordar i de reconèixer la solidesa dels principis que sempre han regit la vida de l'artista.
És un autèntic plaer assistir al un diàleg intel·ligent i ple de matisos, resseguint de nou la carrera, explicat d'una manera tan planera- com és ell- i tan lúcida.


La Integral 2000, amb 10 CDs i un llibre amb les lletres de les cançons, es tracta de l'última i de moment definitiva edició en la que ens presenta un treball inestimable. Estem parlant de tota la seua obra, en la que apareix com l'home conscient i reflexiu que polix, encara més si cap, els seus treballs anteriors, fins a un grau d'extrema exigència.


Raimon ens ha ofert, una vegada més, el bo i millor del seu geni artístic i sobretot ens ha mostrat la perfecta coherència que ha sustentat al llarg de tota una vida.


La seua trajectòria glossada en moments diferents per Joan Fuster, Josep Pla, Joan Oliver, Salvador Espriu, Manuel Vázquez Montalbán i Joaquim Molas, ha estat recollida per Antoni Bastida a Raimon,


la construcció d'un cant(La Magrana, 2005).

Comentaris

dioni blasco ha dit…
( quien no arriesga no gana...
grito entre las sombras un asesino)

Y tus palabras fueron tan claras
Que ya el único arma que llevo conmigo
Es el terror de mis lagrimas
Bailando por no encontrarte
.
Y huyendo desoladamente al abismo
Que hay detrás de mis dientes
.
Allí donde dos palabras
Fortalecen la esperanza de mis sesos
Y la idea de darte encuentro
Y volver a conseguir tu amor de nuevo
.
Llum Sánchez P. ha dit…
dioni blasco, actualizando este bloc, ahora el 17/01/2012, me he encontrado con tu bello poema. Me he quedado un poco desconcertada. Es tan fuerte y tan rotundo, tus palabra son como trazos indelebles en la piel del alma. Cómo podría olvidarse, cómo podría olvidarlo. Ha sido, en cualquier caso, un hermoso hallazgo. Gracias, amigo.

Entrades populars d'aquest blog