cançó de perdona aquell que no duu

de Vicent A. Estellés





















Per no tenir no tenia

ni tan sols una set d'aigua.
Però duia en els ulls
un estel per on anava.

Per no tenir no tenia

ni una amiga ni una llàntia.
Però duia en el seu front,
com un estel, una llàgrima.



Criatura, filla meua,
el món té la fel amarga.
Mai no perdona a qui duu
com un ram una esperança.


I quan la nit arribava
i no sabia on anava
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua.






Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog