F. NIETZSCHE, aforisme

La lenta fletxa de la belleza La especie més noble de bellesa no és la que ens arrebata de colp, la que no llança atacs tempestuosos i embriagadors (tal bellesa fàcilment suscita nosa ), sino aquella que va infiltrànt-se a poc a poc, la que portem amb nosaltres quasi sense adonar-nos-en i amb la que tornarem a retrobar-nos un día en un somni, i que per fi, després d'haver dut modestament molt de temps al nostre cor, se'n apodera per complet de nosaltres y ens omple els ulls de llàgrimes i de nostalgia el cor. - ¿De qué sentim anhel a la vista de la bellesa? De ser bells?: ens imaginem que això comporta una gran felicidad . - Però això no és més que un error.