Quarantena celebració de la Universitat Catalana d'Estiu

http://www.flickr.com//photos/perutxo/sets/721576273906



"La Universitat Catalana d'Estiu és des de fa quaranta anys un espai de llibertat i de trobada d'estudiants, professors, professionals, polítics, i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l'Alguer, Andorra, Catalunya Nord, la Franja de ponent, les illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies Prada i la comarca del Conflent acullen una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s'hi poden sentir tots els accents de la nostra parla. Tothom hi és acollit: els més menuts fins a catorze anys van a l'Esplai, de quinze a disset anys van a la Universitat Jove, i de divuit en endavant (sense límit d'edat)participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música, clàssica,, música tradicional, rock, cançó i cinema. Els que hi vénen per primera vegada hi tornen, i els que ja hi han vingut saben que és sentir-se part dels Països Catalans, als peus de l'imponent Canigó."




Aquesta és la introducció del fullet-programa de la convocatòria. Què puc afegir jo de la meua collita? Comptant amb la meua experiència confesse que sóc reincident. D'entrada el lloc és d'una bellesa extraordinària, el clima és frec, l'aire,net, el poble molt simpàtic... Les activitats, per a tot els gustos. L'ambient en general és agradable, i sobretot son uns dies màgics, de troballes interessants i trobades i retrobades amb altres gents amb qui ens unixen uns vincles fonamentals, la llengua i la cultura- amb alguns també l'amitat. És un espai per compartir, per intercanviar opinions, per aprendre, pensar i reflexionar... sobre allò que per a un és més significatiu. Son dies d'obrir-se al món de la història i de l'autoconèixement. L'activitat és intensa, els dies passen volant i més prompte del que volguérem s'acaba.

I un se'n torna amb l'ànim refet i el cap ple de projectes, entre ells tornar-hi a l'any següent.