"Valencià en perill d'extinció"



EUGENI S. REIG


La dedicatòria del llibre diu:


" A ma mare, que va tindre la intel·ligència i el bon gust d'enseyar-me a parlar valencià."


" A la meua esposa, que sempre m'ha ajudat en tot i m'ha animat a fer aquesta obra."


" als jovens valencians, amb l'esperança que continuen donant vida a la llengua que el nostre poble s'ha transmès de generació en generació durant segles i segles."
I a continuació ens recorda aquestos versos de:


SALVADOR ESPRIU


Hem viscut per salvar-vos els mots
per recordar-vos el nom
de cada cosa...


Bo, ara jo dic la meua. Vaig tindre noticia de l'existència aquest llibre fa uns anys, a través d'un fullet que hi havia a la biblioteca del carrer de l'Hospital. D'entrada em va interessar, però no ha estat fins ara que he pogut fer-me amb un exemplar de la 2ª edició. Jo crec que l'autor ha fet un excel·lent treball de compilació de paraules que han format part històricament del nostre vocabulari, que jo he escoltat moltes d'elles a ma mare i a la resta de ma meua família, que he sentit al meu poble i que per sort, encara que algunes amb certa deformació pel fet de haver estat analfabetes en la nostra pròpia llengua, m'han servit per a expressar-me i per a transmetre-les als meus fills.


Es tot un plaer retrobar mots mig oblidats, d'altres que desconeixia, expressions dialectals, locucions...que em retornen als arrels més íntimes del meu ésser, els meus lligams amb la meua terra i la meua cultura.
És un llibre que cal tindre a mà, llegir-lo i comentar-lo amb les persones amb les que ens unixen els afectes.
Sia enhorabona i ben vinguda aquesta aportació necessària del nostre compatriota d'Alcoy. Des d'quest humil racó se li agraïx de tot cor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies