La voz del tiempo de Julia Moreno

Julia Moreno ens presenta el seu llibre de poemes il·lustrat per les seues pròpies fotografies. Si hagués de escollir entre les imatges i els poemes no sabria com fer-ho. Per a mi estan combinats de tal forma dins el seu llibre que formen un tot indestriable. Quan vaig veure per primera vegada l'obra de Julia em vaig quedar corpresa. És la seua una poesia nua, despullada d'artifici i tanmateix d'una profunditat neta, em fa l'efecte que la veu del temps ressona en una immensa estança buida, i evoca els elements primaris, la terra, l'aire, l'aigua...el foc...Els seus versos són com si haguessen existit sempre i ella, amb un gest màgic, ha sabut rescatar-los del temps i trasmutarlos en paraules.


La poesia de Julia és sòbria, no li manca res, no li sobra res. Apunta directament a la sensibilitat i té el poder de sumergir al lector en un món pacífic, tendre, divers. Pàgina a pàgina ens porta a fer un recorregut per diverses ciutats i pobles, a respirar el seu ambient, a sentir el seu batec de vida quotidiana, de gent que es belluga, de llocs solitaris, de llums diverses i canviants, mentre els versos acompanyen tanta vida, tanta bellesa amb un batec intern que trena els sentiments i les emocions i ens aboca cap endins d'un mateix, fins arribar a precebre's com una nota musical dins la gran partitura del temps.


Finalment és la pròpia autora qui ens diu:


Me gustaría invitaros a compartir la magia de mi nuevo libro de foto-poesía "La voz del tiempo", un intento de parar el tiempo y aprender a escuchar su voz...



http://www.facebook.com/home.php#!/pages/La-voz-del-tiempo/130661080353383